Pere Fullana: «En comptes de fer el 'paripé' amb 40 Principales i 'gilipollades pijes', el Govern hauria de crear un circuit cultural entre Illes»

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Quan deim "Països" en lloc de país i n'amagam el nom ("Catalunya", que és el que escau al conjunt de la nació catalana) ja estam "desvertebrant" -passau-me el mot. Això ja ho veien Joan Fuster, Gabriel Alomar, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Josep Guia i tants d'altres.

Per tal de "vertebrar el país" fa falta la República catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).

unes reflexions ben clares i ben lúcides les de Pere Fullana

Entre Illes? Entre Països Catalans!

"Giipollades" o capdefavades "pijas", que transpiren artificialitat i desarrelament, és el que precisament demana el forasteramen pancastellanista i forasteritzador, que rebutja tot el que és part de les nostres arrels, però que és el que agrada al batle i al PSOE i que és el col.lectiu que comanda a Mallorca. Perque als mallorquins, no ens fanni punyeteri cas, ben al contrari, ens criminalitzen tot el que volen només per defensar la nostra cultura..