Macho (2016). Quan Mèxic torna mariPret-a-porter

Joan CiberSheep (ell/això)15/04/22 23:13

Aquesta setmana deixau que sigui un poc reputa i vos dugui una pel·li que podíeu haver vist fins fa poc a Netflix, però ja no: Es tracta de Macho, dirigida per n’Antonio Serrano i escrita per en Sabina Berman. Comèdia «esbojarrada» (que sembla que sigui excusa per poder ficar-hi qualsevol cosa) que ens conta els problemes d’identitat i expressió de gènere d’un famós dissenyador d’alta costura, n’Evaristo Jiménez (Miguel Rodarte), quan «cau víctima» (ai) d’un triangle amorós entre en Sindi, vull dir en Sandro (Renato Lopez) i na Vivi (Aislinn Derbez).

En començar el film m’emocion amb l’homenatge a Sweet Charity (2 Matt i Ross Duffers) amb un vestuari impressionant (2 Isabel Coixets)… cosa que dura bastant poc (1 Ben Affleck)… just en acabar l’escena. Actuacions que justegen en el millor dels casos (1 Sebastián Yatra), en especial als protagonistes (3 Sebastián Yatras) (quan l’elenc secundari ho fa millor no és bon senyal, ja vos ho dic ara), tot esquitxat per mitja hora sobrant de successos irrellevants (2 Heath Ledgers), jugada de la carta «és una comèdia i tot val» (2 Adam Sandlers), dolent fabulós desaprofitat (1 Bette Midler), inconnexa a moments (1 Arnold Schwarzenegger), sobreactuada de forma irregular (1 Al Pacino) i forçat missatge final ensucrat (2 Steven Spielbergs).

Si la trobau (no la cerqueu) i no teniu res millor a fer, bé, pegau-li una ullada durant el dinar. Vos agradarà si teniu sou de Maricarmen y sus muñecos, teniu La regla de tres com a llibre de capçalera o heu comprat res d’en Marc Ferrer. Oblidau-vos-en si sou d’Star Wars (l’edat mínima són 16), en Mel Gibson o l’intolerable Tom Cruise.

La podíeu haver trobat a Netflix.

■■□□□ Humor

■■■□□ Masclisme

■■□□□ Queerness

■□□□□ Sexe

■■□□□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat