Cobalt Blue (2021). Quan sembla que sí, però no gaire

Avui vos volia xerrar d’una altra pel·lícula, però m’he trobat Blau cobalt, estrenada fa uns dies, i no he volgut sortir de l’Índia. No vos espereu una producció de cinema comercial excepte a la fotografia que és molt bona (3 Dylan McDermotts), diria que la millor part juntament amb el to poètic (2 Nicolas Maxim Endlichers) que enrevolta aquest film d’en Sachin Kundalkar (escriptor del llibre en la qual es basa), encara que es trenqui a segons quins moments (2 Haley Joel Osments). Per la resta? Una història no gaire sorprenent (1 Dani Roviras), unes actuacions que justegen (1 Sebastián Yatras) i un protagonista de cartó-pedra (4 Kyle MacLachlans) (gens bo a un guió que volta massa damunt ell) m’han fet pensar que aquesta era una òpera prima del director, però no. Resulta que duu ben bé vint anys de carrera i dotze títols. Direm que és el seu estil o que està massa a prop de la història, si no, no ho entenc.