Érase una vez… pero ya no (2022). Quan infumable agafa un nou significat

A aquesta sèrie d’en Manolo Caro, li sobren moltes coses: per començar cinc capítols, males actuacions (no, no està fet a posta, la direcció dels «actors» i les «actrius» és dolenta) (3 Sebastián Yatras), un elenc que va perdut, sense força, i qualque actor que no vocalitza (un clàssic) i d’altres que fan pauses rares d’aquelles que fan pudor d’haver-se oblidat el text, però que han continuat rodant (2 Sebastián Yatras). Tot trempat amb versions fades de cançons oblidables (4 Sebastián Yatras) i un guió repetitiu que no va enlloc (i que amb l’excusa que és un conte, conté inconsistències) (4 Marc Ferrers). Ah, espera, que se suposa que és d’humor i es confien en el fet que els anacronismes faran gràcia més enllà del primer o el segon: Error (2 Mónica Maranillos). Coses bones? Sí. El vestuari, maquillatge i fotografia (3 RuPauls).

Ai, ni tan sols vos he contat de què va: Per culpa d’un descerebrat i la seva amada, un poble cau sota l’encís d’una bruixa, pel qual ningú es podrà enamorar fins que junts alliberin un drac. Això durant unes tres hores.

Vos agradarà si vos fa riure en Benny Hill i la provau de mirar a x32, voldríeu saber com seria n’Arévalo si fos gai, teniu un cartell a l’habitació d’en Miguel Noguera o del dessustanciat d’en Tom Cruise.

Actualment, si no em voleu fer cas, la trobareu a Netflix.

■□□□□ Humor

■■□□□ Masclisme

■■■□□ Queerness

■□□□□ Sexe

■□□□□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat