Sus al dia Mundial de la Poesia
Aquest dilluns 21 de març es commemora el Dia Mundial de la Poesia. | Foto: Arxiu
Palma21/03/16 0:00
Aquest dilluns 21 de març es commemora el Dia Mundial de la Poesia. La Conselleria de Participació, Transparència i Cultura, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics, ha organitzat tota una sèrie d’actes a les Illes per tal d’adherir-se a aquesta celebració mundial.
També a Illes Balears
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
- Reclamen al Consell que activi amb urgència les ajudes a les colles de gegants: «Ja n’hi ha prou de folkloritzar la cultura»
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Crec que el que hem de lluitar, bé han de lluitar els governants és perquè la cultura sigui més econòmica, que davallin l'IVA, això permetria que els ciutadans poguéssim accedir més a llibres, espectacles.... Aprofitant el 700 aniversari de Ramon LLull us faig arribar aquest poema que li va dedicar Guillem d'Efak, esper que us agradi. RAMON LO FOLL Escoltau les paraules que Ramon lo Foll diu: qui no viu no estima, qui no estima no viu. Tot el món conegut volia confegir, me deien Ramon Llull, català mallorquí. Som vell i som pobre i som menyspreat i no haig ajuda de cap home nat. Trenta anys de ma vida foren mundanals i quaranta foren per l'apostolat. Deu anys de ma vida en contemplació pensant en Maria i en nostre Senyor. A Vós, Dona Verge i a Vós, Amat, més de dos-cents llibres vos he dedicat. Tota la meva obra feta a poc a poc els prínceps llegien a surran del foc. No consent cap motlle ni cap guarniment perquè té llum pròpia el meu pensament. Jo era almogàver espiritual, la primera espasa del combat verbal. Vaig pastar la llengua amb la meva Art, vaig fer que la ciència parlàs català. Som vell i som pobre i som menyspreat i no haig ajuda de cap home nat. Altra volta a Randa avui he pujat la plana és catifa, la serra domàs. He escampat la vista i m'he posat trist qui t’havia vista, qui t'havia vist! He escampat la vista i he alçat la veu, Qui t'havia vista i ara te veu! Mallorques, vos veia des del meu ahir, com bèsties salvatges vos han fet morir. Abans, per un càrrec, era condició de ser català i no d'altra nació. Ara, environades per mals caçadors sou la claveguera dels pobres del món. No és sols Miramar que em fa pegar crits, totes les Mallorques haveu destruït. Ai, les nostres illes com les heu tudat comprant i venent, venent i comprant. Ara sols no resta ni temps per plorar; e haja'n consciència qui ho ha afollat. Som vell i som pobre i som menyspreat i no haig ajuda de cap home nat. Bona setmana!
Això no és poesia. Això només rima, i només un poc de manera assonant.
Sa poesia és una cosa que es guapa i sonora i tenc una estora que me fa nosa.