Josep Massot i Muntaner publica la història de l'himne 'Els Segadors'

Es tracta d'un estudi històric, il·lustrat i actualitzat sobre l'himne. Massot va recordar que «el conseller de Cultura Max Cahner, l'any 1983, em va demanar un llibre sobre Els Segadors, que ha acabat sent un work in progress i un repte que em feia gràcia, a més ell desconeixia que jo m'havia dedicat des dels 16 anys a l'estudi de la cançó popular i el meu avi era folklorista».

L'erudit va apuntar que «Els Segadors representa una crida als catalans perquè es rebel·lessin contra el rei i es refereix a les actuacions del comte-duc d'Olivares i l'entrada dels Segadors a Barcelona al Corpus», i va afegir que, a més, «es va compondre com un romanç de notícies que explica els desastres dels terços castellans».

L'investigador va explicar que «la música actual no es correspon amb la qual va tenir al principi, ja que Francesc Alió va adaptar al text una melodia d'una cançó picant de Vic, i, més endavant, també hi va haver un concurs per substituir la lletra que va quedar desert».

Bèl·lic
Massot també s'ha referit al to bèl·lic de la lletra: «Quan el president Tarradellas va tornar a Catalunya es va pactar que es cantaria l'himne d'Els Segadors, Adolfo Suárez va acceptar i es va escandalitzar quan li van traduir la lletra». En la difusió de l'himne va ser important la participació de les corals. «L'Orfeó Català va cantar Els Segadors per promocionar-lo, l'himne va ser prohibit per les autoritats, però com més ho prohibien més èxit tenia».