Josep Massot veu en la política lingüística balear un “greu retrocés” al temps de Franco

Després de rebre el 44 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a la seu d'Òmnium Cultural, el monjo editor, historiador i escriptor s'ha mostrat realment preocupat per la qüestió, perquè "el Govern actual ha trencat el consens lingüístic que havia existit des de l'època d'UCD; hi havia un moment en què tots els partits des de la dreta fins a l'esquerra s'havien posat d'acord en uns mínims".

"Els que envien ara diuen que una part de la població és la que vol", la qual cosa ha comparat amb el fer de Franco quan milers de persones van lluitar amb les armes de la cultura i corrent davant de la policia, en alguns casos sent detinguts i anant a la presó, ha recordat.

"Em preocupa perquè ha lluitat tota la vida amb ungles i dents per la llengua, i el fet que hi hagi retrocessos em preocupa molt", ha asseverat el director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que s'ha oposat que el català ja no sigui un requisit necessari per als funcionaris i es converteixi en mèrit, i que es canviï el model d'ensenyament de les escoles en català.

"Assegurança que anirà malament", ha vaticinat sobre les escoles, i ha defensat que el que cal fer ara és resistir i protestar perquè ve una època dura, però no es pot perdre l'esperança.

"Vindran temps millors, i molt no podem fer ara", ha lamentat Massot, preguntat pels mitjans sobre aquesta qüestió.