El poeta i assagista xilè Nicanor Parra, Premi Cervantes 2011

El germà de la cantautora Violeta Parra ha estat postulat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions

Imatge d'arxiu de Nicanor Parra, darrer premiat del Cervantes. | XIMENA NAVARRO

E.P.Madrid01/12/11 0:00

La ministra de Cultura en funcions, Ángeles González-Sinde, ha anunciat aquest dijous que el poeta i assagista xilè, Nicanor Parra (San Fabián de Alico, 1914) ha estat guardonat per majoria amb el Premi Cervantes 2011 que concedeix el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 125.000 euros. Parra va néixer al si d'una família camperola per part de mare mentre que el seu pare va ser professor i músic. Després dels seus estudis bàsics, va ser professor de Matemàtiques al Liceu de Chillán i a la Universitat de Xile, el 1938, i durant diversos anys va viure als Estats Units i Anglaterra. Va tornar al seu país el 1951.

A partir dels anys 30 es va dedicar al conte i a l'assaig i va publicar el seu primer llibre de poemes, 'Cancionero sin nombre'. Se'l considera el creador de l'"antipoesia" denominada, la mostra més excel·lent de la qual és 'Poemas y antipoemas' de 1954.

Altres llibres seus són 'La cueca larga', 'Versos de salón', 'Los profesores', 'Artefactos', 'Sermones i prédicas del Cristo de Elqui, 'El anti-Lázaro', 'Chistes para desorientar a la poesía', 'Poesía política', 'Páginas en blanco' o 'Discursos de sobremesa'.

El 1969 va rebre el Premi Nacional de Literatura de Xile per 'Obra gruesa'. El 1991 va ser guardonat per segona vegada al seu país i va obtenir el Premi Internacional Juan Rulfo. En el 2000 va rebre el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana i el 2010 va ser finalista al Premi Príncep d'Astúries de les Lletres. Nicanor Parra ha estat postulat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions.

Jurat

El jurat ha estat presidit per Margarita Salas, designat per la Reial Acadèmia Espanyola; Gerardo Piña-Rosales, per l'Acadèmia Nord-Americana de la Llengua Espanyola; José María Micó Juan, per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Olvido García Valdés, per l'Institut Cervantes; Rosa Regás, per la ministra de Cultura; Francisco Giménez Alemán, per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE); Marta Rojas, per la Federació Llatinoamericana de Periodistes (FELAP); Ruth Viviana Fine, per l'Associació Internacional d'Hispanistes.

Ha actuat com a secretari amb veu però sense vot el director general de Llibre, Arxius i Biblioteques, Rogelio Blanco, i com a secretària d'actes amb veu però sense vot la subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles, Mónica Fernández. Des de 1976 han rebut el Premi Cervantes, considerat com el Premi Nobel de les lletres castellanes, trenta-sis escriptors espanyols i hispanoamericans, incloent Ana María Matute, l'última premiada.