Mor el periodista català Carles Sentís

Se'l recordarà per ser un dels que féu possible la tornada de Tarradellas a Catalunya. Deixa un ampli i valuós llegat periodístic. Tenia 99 anys

EfeBarcelona19/07/11 0:00

El periodista i polític Carles Sentís morí ahir a Barcelona a 99 anys. Sentís, que el desembre d'enguany hauria complert el segle de vida, va néixer el 9 de desembre de 1911 a la Ciutat Comtal. Entre els càrrecs que exercí en el món del periodisme figura el de president de l'agència Efe, entre 1963 i 1966, i el de fundador i director del diari Tele Expres. A més, Carles Sentís va ser diputat d'UCD per Barcelona durant les dues primeres legislatures de la transició democràtica, entre 1977 i 1982, i també va ser conseller amb el Govern de la Generalitat de Josep Tarradellas (1977-1980).

Precisament, Sentís serà recordat com un dels encarregats de gestionar el retorn del president Tarradellas i d'acompanyar-lo des de París a les primeres entrevistes amb el president del Govern, Adolfo Suárez, i el rei, Joan Carles I. Com a periodista, col·laborà durant els anys trenta amb diaris com La Publiciat, L'Instant i La Veu de Catalunya. També va ser col·laborador de Destino i corresponsal d'ABC, La Vanguardia, el Correo Catalán i el Clarín de Buenos Aires.

La guerra marcà en bona mesura la seva carrera periodística, ja que en la dècada de 1940 fou corresponsal de diversos mitjans en què relatà els conflictes d'Àfrica. Seguí també el desembarcament dels aliats, els judicis de Nuremberg i l'alliberament del camp de concentració de Dachau. Completà la faceta internacional com a corresponsal durant uns anys a Nova York, París i a l'ambaixada espanyola de Brussel·les.

Implicat amb el seu temps

Es féu ressò del fenomen de la migració dels ciutadans del sud d'Espanya que van viatjar a Catalunya a la recerca de millors condicions de vida a través de la sèrie de reportatges Transmiserià, que publicà al setmanari Mirador i que molts anys després es va convertir en llibre.

D'altra part, deixa també un conjunt d'obres publicades gràcies a les quals els lectors poden repassar la història més recent d'Espanya i del món com L'Europa que he vist morir (1942), Àfrica en blanc i negre (1944), Protagonistes que vaig conèixer (1982), El procés de Nuremberg (1995), Espanya, al tall del segle (2000) i I de sobte, Tarradellas, entre d'altres.

Per la seva trajectòria rebé el 1989 el premi Ciutat de Barcelona de periodisme, el Premi Nacional de periodisme el 1998 i, 10 anys més tard, la Medalla al Mèrit al Treball del Govern, a més de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1986. Carles Sentís va continuar escrivint articles de premsa fins enguany mateix. El darrer que publicà -a La Vanguardia- va ser sobre la final de la Champions entre el FC Barcelona i el Manchester United.