Mor la valenciana María Beneyto, una de les grans veus de la poesia

Nascuda el 1925, i autora també d'obres en castellà, era sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

EfeValència15/03/11 0:00

La narradora i poeta Maria Beneyto i Cuñat, considerada una de les grans veus de la poesia valenciana i guardonada el 1992 amb el Premi de les Lletres de la Generalitat, ha mort avui a València als 85 anys, han confirmat a EFE fonts de la Regidoria de Cultura. El sepeli de María Beneyto, que des de feia temps patia una greu malaltia, se celebrarà demà al Cementiri General després d'una cerimònia fúnebre al Tanatori de València. Beneyto va néixer a València el 1925 i va passar la seva infantesa a Madrid. Al començament de la Guerra Civil va tornar a València, on a causa de les idees polítiques de la seva família va patir una dura repressió a les mans del ban vencedor. Va començar la seva etapa literària entorn de la dècada de 1950, va entrar en contacte amb els escriptors Alejandro Gaos, Pascual Pla i Beltrán i Ricardo Orozco i posteriorment amb els cercles d'escriptors valencianistes, entre ells Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Xavier Casp i Miquel Adlert, que constituiria el Grup "Torre".

Entre les seves obres més importants es troben "Canción olvidada", "Eva en el tiempo" (1952), "Altra veu" (1952), "Criatura Múltiple" (1954) -premi València de Poesia-, "Aquí" (1956), "Tierra Viva" (1956), "Matiles a l'aire" (1956) -Premi Ciutat de Barcelona de Poesia- i "Antologia General" -Premi Internacional Calvina Testzaroli (Itàlia) en 1956. A partir de 1958 es va entregar a la narrativa, si bé va publicar algunes obres poètiques com "Vidre ferit de sang" (1977), guardonada amb el premi Ausiàs March el 1976. Entre la seva obra narrativa hi ha "La invasión" (1955), "El río viene crecio" (1960), "La gent que viu al mon" (1966) i "La dona forta", considerada com una de les novel·les en català més important de la dècada dels 60. També és autora del poemari "El mar, desde la playa" (2000), en el qual aborda per primera vegada la poesia amorosa després d'uns anys de producció majoritàriament en català.

El gener de 2000, les Corts Valencianes la van guardonar en ocasió del Dia Internacional de la Dona Treballadora. En declaracions a EFE, el director de l'Institució Alfons El Magnànim, Ricard Bellveser, ha lamentat la "gran perduda que per a les lletres valencianes suposa la mort de Maria Beneyto, l'obra del qual suposa una renovació de la lírica". Bellveser ha indicat que "literàriament, Beneyto representa la primera veu femenina que té la literatura valenciana", i l'ha qualificat com una "gran dona forta" i "arrelada en el desarrelament". Per la seva part, l'Associació Valenciana de Crítics Literaris ha expressat el seu pesar per "pèrdua tan sensible" per a les lletres valencianes.