Autòpsia de la televisió

Si a la televisió es fa un debat sobre la televisió i el 80% del temps s'hi dedica a la teleescombreria, la conclusió és evident. Això és el que passà al Tenim la televisió que ens mereixem? (divendres nit, a la 2, estrenant programa de debat), on els experts (tothom ho és, en aquest tema) parlaren sobre formats i models, i fins i tot sobre culpa i dol: així de crua està la cosa, perquè Mariola Cubells afirmà que "l'espectador no és lliure", mentre els companys li recordaven la possibilitat (ingènua?) de substituir la pantalla clàssica per "l'òpera, els llibres i el cinema d'art i assaig". Víctor Amela amplià al drama ("l'univers és pervers"), i Ramon Colom el dugué a terra avisant del perill que s'estengui el "panorama italià": concentració de propietats i excés de cadenes d'agitació, d'aquestes que per ara es limiten a les nits. Hi hagué més avisos: MC recordà "la capacitat hegemònica de la televisió", alegrant la nit als que temen la competència d'Internet, i el retrobat Javier Sádaba recordà que la democràcia no és un mot, sinó "un hàbit". El millor? La definició de teleescombreria que va fer Víctor Amela: "La televisió de la qual t'avergonyeixes mentre la veus".