Protestes i tragèdies

Una de les poques coses que no han canviat amb internet (o que continuen malgrat internet) és que la gent continua confiant en el poder taumatúrgic (curatiu, miraculós) de les imatges, com si la mera aparició a la pantalla fos el primer anunci de la solució. Ho podíem comprovar ahir, un cop més, quan als informatius matinals de moltes televisions se succeïen les protestes veïnals (que sovint es converteixen en notícia per les denúncies dels afectats, no ja a les autoritats, sinó als mitjans): pel renou nocturn a la Gerreria de Ciutat, per la prostitució als carrers d'Algesires, pel vandalisme a Mataró, pels afters a Madrid... (Bona part de la solució seria aplicar la llei, però això és un altre tema).

I podíem comprovar també l'incòmode contrast entre aquestes imatges i altres, dins dels mateixos informatius, que fixaven en un instant una tragèdia amplíssima: un cap de nina entre el fang de les inundacions al Brasil, gent repassant fotografies de desapareguts per identificar-hi els cadàvers, un peix (viu) recollit al segon pis d'una casa i u