Un excés de veritat

Josep Maria LlauradóPalma24/10/10 0:00

La revelació d'ahir, a través de Wikileaks de més de 400.000 documents sobre la guerra a l'Iraq, revelant els abusos i les tortures que s'hi van cometre entre el 2004 i el 2009, és la millor lliçó de la història del periodisme que el que surt cada dia als informatius 1. no és la veritat, 2. no és tota la veritat i 3. Sovint és mentida.

Els nord-americans reaccionaren dient que l'únic que fa Julian Assange és donar munició als enemics dels Estats Units i de la democràcia (preferentment a través d'Al Jazeera, que disposava dels documents des de fa dies i que ahir obria tots els informatius amb la no-notícia que els Estats Units són cecs a la tortura), però a cap canal ni des de cap mitjà no s'ha vist cap notícia en el sentit que els documents revelats siguin falsos.

Aquest és el nou periodisme (fill de la xarxa, per descomptat) que viu de "l'excés de veritat" ("Un poc de sinceritat és perillosa, però molta és fatal", deia Wilde), i que revela les primícies amb els advocats a la cadira del costat (en el cas de Wikileaks, els seus advocats de capçalera són els anglesos Public Interest Lawyers, especialistes en revelar els tripijocs dels governs, democràtics o no).