La crisi del 1400
Recuperen dos mil pergamins que donen fe de la fallida econòmica del Regne de Mallorca
En les darreries del segle XIV els comptes del Regne de Mallorca fregaven -si és que no hi estaven ja ben immerses- la bancarrota. Calia cercar una solució i és així com es creà la Universal Consignació, una institució encarregada de gestionar tot el deute públic del Regne i supervisar el pagament dels creditors. Aquests prestadors gairebé sempre eren provinents de Catalunya, un fet que, a la llarga, provocà un cert sentiment anticatalanista, ja que tots els doblers que es produïen a Mallorca acabaven retornant al Principat per tal de sufragar el deute del Govern.
Tota la 'paperassa' d'aquestes gestions -entre els segles XV i XVII- quedà recopilada en 10.000 pergamins que l'Ajuntament de Palma ha començat a restaurar i que, de moment, ja donen pistes i noves dades sobre les relacions entre Mallorca i el Principat, i com el Regne gestionà la seva fallida. "En aquella època, Mallorca era una terra rica i pròspera i els seus ciutadans no tenien problemes. Qui sí que en tenia era el Govern, que estava arruïnat i havia de demanar doblers als catalans per poder mantenir totes les institucions", explicà l'arxiver Pere de Montaner.
Ahir mateix, la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, juntament amb Montaner i la conservadora Joana Seguí, presentà en societat alguns d'aquests primers pergamins restaurats, un 20 per cent del total de l'estudi, que és previst que estigui enllestit en un termini de dos anys. La preservació d'aquests documents es veié fortament afectada per l'incendi a Cort de l'any 1864 i per les posteriors condicions d'emmagatzematge. Els pergamins, de mides ben diverses, es trobaven guardats en una espècie d'enfilalls i tenien greus problemes d'humitats, a més de patir els efectes dels animals rosegadors i dels fongs. "De tots, n'hi ha devers 6.000 que necessitaven una restauració urgent i alguns fins i tot ja són irrecuperables", afegí Seguí.
Un equip de dues restauradores fa feina en aquest projecte i du a terme les tasques de neteja (amb goma i bisturí), desinfecció en cas que hi hagi fongs, aplanament, i posterior datació i ordenació. Acabat aquests estudis, Cort ja té en ment la restauració dels documents de la Taula Nummulària, la següent passa per acabar d'entendre aquest període històric i econòmic.
També a Illes Balears
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
estaria é se0n publicàs una edició en digital quan estiguin restaurats.
Com a historiador, hi ha dos conceptes que m'han fet mal en aquesta notícia. 1. Anticatalanista: en el segle XV, el catalanisme simplement no existia, en tot cas, un sentiment "anticatalà". 2. Ciutadans: en aquesta època, Mallorca, com tota Europa, estava sota un règim la base del qual era la desigualtat legal. Per tant, no hi havia ciutadans, en tot cas, súbdits. Però, aquí, en aquest context, hagués estat millor dir "habitants". El concepte "ciutadà" apareix al segle XVIII a partir dels il·lustrats. SALUT!!