“No podem ser superdones”

Quan els problemes quotidians ofeguen les persones, la imaginació pot ser l'única escapatòria. Aquesta és una de les bases de La novel·la de Dickens, la nova narració de l'escriptora Neus Canyelles, que fou presentada ahir capvespre a la llibreria Àgora. Una obra que resulta molt actual per les angoixes econòmiques de la protagonista, Blanca, una mare separada i a l'atur. "Quan vaig començar a pensar la novel·la, l'any 2007, quasi no es parlava de crisi", explica Canyelles, qui reconeix haver posat moltes coses de la seva vida personal en aquesta obra. "No sé imaginar. Em costa molt escriure i creure'm històries totalment inventades, les acabo llençant. Frases que he escoltat i vivències personals són els meus punts de partida", comenta l'autora, que ha trigat tres anys a donar forma al nou llibre. "El procés d'idear la novel·la, d'imaginar-la i d'escriure-la vol temps. Una vegada ho tens clar, escriure no passa dels sis mesos".

La protagonista de La novel·la de Dickens rep visites del fantasma de l'escriptor britànic, amb el qual acaba mantenint una intensa relació. Un homenatge que es trasllada a l'estil de la narració, "volia fer una novel·la com les seves, amb base senzilla i on hi passen moltes coses". Les visions del creador de Grans esperances o Oliver Twist apareixen enmig dels forts atacs de migranya que Blanca pateix freqüentment com a conseqüència de l'estrès de ser una dona solitària. "Suposo que al món hi ha més 'Blanques' del que sembla. Les dones rebem constantment missatges externs que ens obliguen a ser perfectes en tot, a estar sempre guapes... però en el fons això no és possible. No podem ser superdones, està bé ser més normals", defensà Canyelles, qui avançà que els problemes de Blanca "són comuns, amb els quals es pot identificar qualsevol".

Després de publicar La novel·la de Dickens, l'escriptora pensa a reprendre el gènere del relat. "Per a mi són la màxima expressió de l'escriptura. Tot ha de ser perfecte i no pot haver-hi alts i baixos", sentencià.