Un tipus brillant

Xavier Sala i Martín (sí, el de les americanes llampants) fou entrevistat dijous a l'Avui (d'Iñaki Gabilondo, a la nit del CNN+), després de ser presentat com "una curiosa personalitat". Si curiós (en el sentit d'estrany) vol dir intel·ligent i espavilat, vol dir que ho tenim clar. No donà gaire bones notícies: hem sortit en fals de la crisi i "no hi ha píndoles perquè els banquers facin bondat"; la tasca de regular les finances és com la tasca de regular les línies aèries: explica molt bé els accidents passats, però difícilment preveu els pròxims; si vas a un casino i quan guanyes, hi guanyes tu, però quan hi perds l'estat et cobreix les pèrdues... (ja podeu imaginar com acaba la metàfora, i a qui es refereix); els Estats Units estan més endeutats que Grècia...

També pronuncià alguns dels mots maleïts quan es parla d'economia, com ara: "Argentina", "productivitat", "educació"... I afegí algunes lleis que l'economia ha establert empíricament, del tipus: "els xoriços estan uniformement distribuïts per tot el planeta i la diferència rau en els sistemes per fer-los front". Enmig de tanta mala notícia, la bona és que queda gent amb seny, i que el regala.