Repàs antològic de Joan Isaac

De fet, després d'un impasse de catorze anys, Joan Isaac tornà a pujar-se als escenaris l'any 1998 amb el regust d'aquella cançó d'autor sense espai propi. "La cançó d'autor d'aquest país du un gran pes a sobre, aquesta memòria col·lectiva que tenim del que havien significat els cantautors durant el franquisme i el postfranquisme", comenta. "En arribar als anys vuitanta, s'optà per silenciar el cantautor. L'esquerra va pensar que ja no érem necessaris. Ja havíem complert la nostra feina i ja no donàvem rendibilitat política", argumenta a l'hora d'explicar el perquè de la seva retirada.

Ara, onze anys després d'haver tornat a reaparèixer, l'empenta d'Isaac continua encesa i l'esperit de reivindicar la figura del cantautor com un gènere propi, "com passa a altres païssos", per tal de crear "un món poètic molt concret". Aquest món poètic al qual es refereix Isaac arribà el juliol passat de la mà del seu amic Luis Eduardo Aute. A més de ser un bon admirador de la seva música, el català ha volgut "despullar les cançons" per donar-los un toc personal i en català. "És una manera més de demostrar que és possible un intercanvi cultural i de llengües per desmentir tots aquests conflictes falsos creats per la dreta amb ambició de vot", argumenta.

Sigui com sigui: un petit tast d'aquest treball i una gran mostra de la seva trajectòria, avui a partir de les 22 hores a Muro.