Arriba la revolució

Els catalans Manel ofereixen dos concerts aquest cap de setmana i per primera vegada a Mallorca. Considerats una de les revelacions musicals més importants de l'any, han exhaurit totes les entrades

Núria MartíPalma16/04/09 0:00

Des de Mallorca ja fa estona que sentim parlar d’un grup català, un poc curiós, que es fa anomenar simplement Manel. Feia estona que en sentíem parlar, però mai no els havíem pogut veure en directe, més enllà de les dues cançons que varen interpretar al Teatre d’Artà durant la passada Nit de la Cultura. Ara, però, i després d’adoctrinar bona part del Principat demostrant que en català encara existeixen autèntics fenòmens musicals de masses, han vingut fins a Mallorca per oferir-hi, aquest cap de setmana, dos concerts, un a Palma i l’altre a Porto Cristo, tots dos ja amb les entrades exhaurides des de dimarts. "Per nosaltres, agafar un avió amb un instrument és una cosa molt estranya", reconeix el vocalista de la banda, Guillem Gisbert, que també es mostrà molt sorprès quan dBalears l’informà que les entrades per a les seves actuacions ja s’havien venut totes. "Què dius, ara? I que és molt gros, això de Sa Nostra?", es preguntava.

I és que amb un sol disc al mercat, Els millors professors europeus, la història de Manel no supera ni els tres anys de vida. De manera casolana van fer una maqueta per al concurs Sona9 del 2007. No tenien cap grup, només unes cançons. "Pensa que nosaltres vam poder actuar a la sala Razzmatazz la tercera vegada de tocar junts i això ja són uns inicis força estranys", reconeix Gisbert, en referència a la final del certamen, en què el grup català quedà en segona posició, darrere de The Gruixut’s. Així, amb els doblers obtinguts, van decidir gravar un disc cuidant al màxim cadascuna de les cançons. "Com no teníem clar si en faríem un altre, ens ho vam prendre com una cosa molt gran i cada cançó era un caprici al qual donàvem tot allò que necessitava", expliquen.

El resultat són 12 temes heterogenis d’un gènere que podríem definir com folk pop i que molts crítics de música aviat van comparar amb Jaume Sisa i Antònia Font. "Sempre que ens diuen això volem matisar-ho. El que nosaltres feim no s’assembla gens a Antònia Font, perquè si algú vol fer alguna cosa que s’assembli als mallorquins segur que fracassaria. És tan personal, l’univers d’Antònia Font, que si t’hi vols ficar l’únic que en pots treure és equivocar-te", comenta Gisbert. Les seves cançons, expliquen, parteixen d’una idea inicial. "Pot ser una frase, un arranjament, una idea, un so... i a partir d’aquí començam a fer feina en cada tema". Una dotzena de peces el principal lema de les quals és l’amor, però observat des d’una perspectiva original plena de matisos quotidians, de sonoritats sorprenents i de frases ben trobades.

Manel són Guillem Gisbert (veu i ukelele), Martí Maymó (baix), Roger Padilla (guitarra) i Arnau Vallvé (bateria). Quatre amics de l’institut que, amb devers 26 anys, han vist com el seu primer disc ha estat premiat i reconegut en múltiples ocasions. A Mallorca, ja ho hem dit, hi faran dues actuacions: una al Centre Cultural de Sa Nostra, dissabte 18 a les 19 hores, i una segona a l’acabat d’inaugurar Centre Cultural de Porto Cristo, diumenge 19 a les 19.30hores. Vist l’èxit que ha tingut la seva primera visita oficial a l’Illa (sense comptar l’actuació a la Nit de la Cultura), segur que no serà la darrera vegada que hi vénen. Fa estona que en sentíem parlar, i segur que encara en sentirem molt més.