Arbres, cercles i ombres

Vicenç Ochoa presenta a Toulouse la mostra Monde d'ombres, una crítica als “poders ocults” que mouen el món

Arnau BusquetsPalma06/04/09 0:00

Qui té a les mans el destí del món? Qui decideix el nostre futur, sense que nosaltres en siguem conscients? Qui guia les nostres vides tant o més que nosaltres mateixos? Aquest angoixant dubte és el fil conductor de la darrera exposició del mallorquí Vicenç Ochoa, Monde d’ombres, que s’ha inaugurat aquesta setmana a la galeria Concha de Nazelle de Toulouse, a França. El pintor, nascut a Alcúdia el 1963, es proposa fer reflexionar sobre "els poders ocults que mouen els fils del món i els nostres destins. I jo no sé quins són!", adverteix. I atenció, perquè aquest "món que viu a l’ombra" no és pas el dels polítics, ni molt menys: "En realitat es tracta de gent poderosa; els altres no fan res més que posar la cara i fer la feina bruta". Ochoa enfoca d’una manera subtil i suggerent el dilema que plantegen els seus quadres: per respondre a uns dubtes tan inquietants, fa servir colors vius, alegres. Precisament, decantant-se per aquesta gamma de colors, mostra "com, malgrat tot, no deix de tenir optimisme".

Arbres i geometria

La "càrrega irònica sobre la política, la societat i l’economia" es plasma a través de dos tipus d’elements. Per un costat, vegetació i, per l’altre, formes geomètriques. Els arbres i plantes són els protaginistes de les obres de gran format i evoquen les creences més antigues de la humanitat, ja que "han estat referents per a moltes civilitzacions". Com ens recorda al catàleg de la mostra, els arbres també són un dels signes "més fonamentals d’innombrables tradicions esotèriques". Per Ochoa, la seva presència es relaciona amb la vida del cosmos: una vida inesgotable. A més, són una "icona" ecològica. Per altra banda, la resta de quadres estan dominats per ratlles, cercles i rectangles que s’entrellacen. Representen "arestes que ens limiten, són les fronteres que ens marcam". Alguns dels quadres van acompanyats de frases en francès, amb missatges més o menys ocults: des de la protagonista "fraternitat de les cendres" fins als "necessaris diàlegs en la frontera" i les "converses al vent’ amb les quals de vegades ens queixam".

La mostra ha estat pensada especialment per la galeria Concha de Nazelle. Una sèrie de quadres petits, de just 16x16 centímentres, estan col·locats ben junts, com en forma de mosaic. Monde d’ombres és la primera mostra individual d’Ochoa al país gal, després d’haver-hi estat present en format col·lectiu. Així mateix, ha exposat a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Cuba. Amb tot, la majoria de les exposicions han estat a Mallorca i a la Península. Al llarg de la trajectòria ha estat constant la voluntat d’ampliar el camp de visió i viatjar arreu per aprendre. Així, manifestà "la necessitat d’allunyar-se de l’Illa per veure les coses d’una altra manera". De fet, els avions foren el centre d’algunes de les obres, en què incidí en la figura del viatger i en la visió mundana. Ara, això es veu reflectit en el substrat de les noves pintures.

Dijous, a la inauguració de l’exposició a Toulouse, hi assistiren "bastants amics de Mallorca", familiars i amics, com l’escriptor de Patxi Ermosurie, autor del text del catàleg de la mostra. El basc es refereix a Ochoa com un home que, tot i ser "criat en la seva pròpia llengua i amb els seus costums mil·lenaris, és recorrent el món i capejant les seves ombres com s’ha anat forjant".