Trobada de cultures

Sa Nostra inaugura una exposició que recull peces d'arreu del món, sortides de la col·lecció del Museu de l'abadia de Montserrat

dBalearsPalma25/02/09 0:00

Sa Nostra inaugurà ahir Cultura - cultures, una ullada a diferents pobles d’arreu del món a partir de peces sortides del Museu de l’abadia de Montserrat. L’exposició inclou més d’un centenar d’objectes, que es podran veure fins a final de maig, de procedències molt diverses. Els assistents podran situar-se a l’Egipte faraònic, a l’Amèrica precolombina i a les tribus indígenes del Pacífic. Xipre, Afganistan i les cultures de l’est asiàtic també hi són presents. Tanca la mostra l’art grecoromà, ja que és qui ha donat peu a la nostra cultura i ens permet interpretar les altres. Algunes de les peces estrella són dos sarcòfags egipcis de l’any 600 aC, que no contenen cap mòmia però que meravellen amb els seus acurats treballs. També destaca una figura daurada de Buda i un gerro xinès amb tres peus, fet de bronze. Alguns objectes brillen pel treball realitzat tot i la seva reduïda mida, com un cérvol de bronze purament decoratiu; d’altres ressalten per la seva contundència.

Més enllà de la qualitat de les peces, la mostra serveix per veure reflectides les preocupacions dels éssers humans al llarg de la història i per comprovar la intensa relació que uneix l’art i el simbolisme. Segons el director del Museu de Montserrat, el pare Laplana, ens permet veure com "l’home, des de sempre i a tot arreu, ha estat molt semblant. Les necessitats biològiques i psicològiques són de la raça humana". "La gent no ha evolucionat tant com ens pensem", comentà Laplana, que recordà que l’art sovint és propiciat pels rituals funeraris, l’amor, la guerra o el joc.

La cultura global

L’exposició pretén llançar el missatge que el diàleg entre cultures, que començà gràcies a la parcialment"malèfica" colonització, ha de permetre que totes s’enriqueixin. L’objectiu, segons els organitzadors, ha de ser que la interacció cultural no generi una "cultura amorfa que prescindeixi de les arrels i de les tradicions". És a dir, que a mesura que unes civilitzacions entren en contacte amb les altres, convisquin en una mena de "pati de veïns" on domini la concòridia i la convivència, però on no es generi una cultura global i única. "Els budistes han de ser ben budistes", sentencià. I els cristians, és clar, ben cristians.