“Va ser una badada de Madrid”

Malta fou l'únic estat que, en el seu dia, presentà una esmena a la polèmica llei del foc

Antoni MateuBrusse.les20/02/09 0:00

Si la normativa europea sobre pirotècnia, que entrarà en vigor dia 24 de juliol del 2010, posa en perill la continuïtat dels correfocs és perquè, segons informà ahir la regidora de Cultura de Palma, Nanda Ramon, Madrid no realitzà cap esmena al document quan encara es trobava en fase de redacció per part de Brussel·les. Ramon féu aquestes declaracions després d’entrevistar-se amb els tècnics de la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, Aurora de Bustos i Maik Schmahl, responsables de redactar la normativa esmentada. "Ens han dit que el termini perquè els estats hi presentassin excepcions ja va acabar i el Govern central no en va enviar cap. L’únic estat membre que ho féu fou Malta. Ara només serà aquesta illa la que no haurà d’adaptar-se a les directrius europees per celebrar festes populars amb foc. Va ser un badada de Madrid i ara sembla molt complicat fer tornar enrere tot el procés", explicà la regidora de Cort.

Antoni Torrens, president de l’associació Albopàs, i Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, també assistiren a la reunió. "No podem dir –manifestà Torrens– que els representants d’Europa que ens han rebut hagin estat sensibles o no a la causa mallorquina. Ells són tècnics sense cap poder de decisió i s’han limitat a mostrar-nos quines són les restriccions als correfocs de dimonis. Sembla que trobar una encletxa perquè la cosa tingui continuïtat no serà una tasca fàcil". Segons Jaume Mateu, "no han anat prou vius per garantir el futur de les festes amb foc i espires, comunes al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya. Fins i tot es podria veure perillar la Patum de Berga, que està declarada com a Patrimoni de la Humanitat".

Els 15 m de separació entre el foc i el públic que aquesta nova llei imposaria fan que, en paraules de Ramon, la "festa sigui pràcticament inviable. Els correfocs no només són una festa pels dimonis que la fan, sinó també per tota la gent que els enrevolta i bota i balla mentre les espires es llancen a l’aire. És una celebració en què el públic n’esdevé actor i alhora protagonista. Si la gent no es pot acostar als dimonis, això significarà la seva mort".