Catalans amb visió

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona estrena avui Il·luminacions. Catalunya visionària, que repassa el llegat de les ments que, deixant de banda el seny, han conduït el país cap a la modernitat

Arnau BusquetsPalma17/02/09 0:00

"De tant en tant el seny català acluca l’ull i deixa fer", va dir l’escriptor i urbanista menorquí Nicolau Rubió i Tudurí en temps de la Segona República. Afortunadament tenia raó, i tot sovint el seny desapareix i s’imposa la rauxa. Gràcies a això Catalunya ha estat un país avançat, intuïtiu i amb visió de futur. Això és el que vol mostrar l’exposició Il·luminacions. Catalunya visionària, que es podrà contemplar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des d’avui fins al 17 de maig. En la mostra hi apareixen més de 800 peces i s’hi inclouen diversos personatges nascuts a les Balears.

Es tracta de veure com la feina de creadors que fàcilment podríem qualificar d’il·luminats o d’arrauxats (nascuts o no a Catalunya) ha conduït el país cap a la modernitat. I això ha estat possible gràcies a la seva sensibilitat, permeable als corrents del pensament europeu i a les noves idees revolucionàries. El centenar de noms que hi apareixen són figures del món de les arts i les lletres, de la ciència i del pensament, que han obert perspectives i han trencat motlos, sovint sorprenent i desmarcant-se de la societat que els envoltava.

Petites nacions il·luminades

La comissària de l’exposició, la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas, explica que els ‘visionaris’ o ‘il·luminats’ solen anar sovint associats a les nacions petites, perquè "les grans ja tenen el poder i l’imperi. En canvi, les altres són com illes, amb ganes de sortir de la situació en què es troben, i aquest tipus d’expressió els serveix per continuar cercant el somni". Salvador Dalí, Joan Miró, Ildefons Cerdà, Antoni Gaudí, Pere Tàpies i Joan Brossa són només alguns dels protagonistes de la mostra, com també Ramon Llull, "en la seva faceta de químic més que en la de beat", al costat d’altres illencs com Gabriel Alomar, l’urbanista Cebrià de Montoliu i els cartògrafs Abraham i Jafudà Cresques. No hi falten estrangers (Le Corbusier, Duchamp) "que van venir aquí a cercar una nova visió". L’objectiu és descobrir com es desenvolupà la contemporaneïtat, quins precedents tingué i quins resultats ha deixat. Per això s’hi inclou gent que visqué fa 800 anys i d’altres que encara són vius.

La mostra està estructurada en tretze apartats, centrats en temes com els propulsors de les utopies socials, la relació entre creació i paisatge, les diferents concepcions de la ciutat, el maquinisme que imita la natura, la vida pròpia dels objectes i la identitat. Sempre es focalitza l’atenció en les peces, i és que molts cops "la peça era veritablement visionària, però l’autor no havia de ser-ho sempre", explica Parcerisas. Són visions heterogènies i obres de tot tipus, però amb una excepció: "El realisme i la imitació de la realitat hi estan banejats".