L'horta de metacrilat

Robert Ferrer parla del maltractat paisatge valencià a l'exposició Sèrie La nit, en què converteix la natura en abstraccions geomètriques de plàstic

Arnau BusquetsPalma22/01/09 0:00

L’ambre, la resina vegetal segregada per arbres i fosilitzada fa milions d’anys conserva al seu interior elements d’un món extingit que ja ha quedat enrere. Les gotes d’ambre contenen, doncs, una realitat desapareguda. Imitant l’efecte d’aquesta substància, el valencià Robert Ferrer presenta una exposició escultòrica en què intenta "congelar" l’essència d’una horta valenciana en perill d’extinció. Sèrie La Nit presenta algunes de les peces que formen la col·lecció "Terra. Cicles en equilibri" i que es poden veure a la galeria d’art Mediterrània de Palma. Són obres que parlen de la relació de l’ésser humà amb la natura, observant la diferent acció que l’home agrícola i l’urbà desenvolupen amb l’entorn. L’horta, per tant, n’és la protagonista, però els seus treballs poden extrapolar-se arreu per marcar "un punt d’atenció" i alertar que "una cosa tan orgànica com la natura s’està convertint en plàstic".

I precisament el plàstic és l’element utilitzat per representar els paisatges agrícoles, mitjançant formes geomètriques. Són abstraccions en forma de vista aèrea a les quals no hem de cercar un equivalent figuratiu de la realitat i que tenen sovint un aspecte de collage. La geometria representa la "distribució parcel·lària" de la terra, provocada per l’acció de l’home, i els colors blanc i negre evoquen la nit. Per contra, les obres amb major cromatisme (grocs que representen llimoners, vermells que suggereixen tarongers) apareixen quan la llum il·lumina el paisatge. El blau és per l’aigua, sempre present.

Fragilitat encapsulada

Enmig de les estructures, elements aguantats per fils semblen flotar màgicament. Aquestes "pendulacions" volen representar la fragilitat i l’equilibri, i posen de manifest la difícil "convivència entre l’ésser humà i l’agricultura, que estava més equilibrada fa anys. Ara els interessos de la societat predominen per sobre dels de l’entorn". Ferrer posa algunes de les seves representacions dins caixes de metacrilat, algunes de les quals es pengen a la paret, seguint un format més típic del quadre que no de l’escultura, per "encapsular" una part del paisatge. Sense voler caure en la melangia, es tracta de "preservar simbòlicament tot un ecosistema de vida que amb el temps es va destruint".

L’artista, nascut a la capital del País Valencià el 1978, està especialment interessat a experimentar amb els materials. Al principi, sortit de l’acadèmia, "tothom opta pels materials més acadèmics, com pedra fusta i ferro. Després trobes els materials que s’ajusten al que vols dir". En el seu cas, són els plàstics, que ofereixen molts "recursos creatius", a banda de lligar amb la temàtica de la seva obra. Segons sembla, la seva relació amb l’horta durarà: "És el que he conegut i m’hi sent identificat i compromès".