Poesia blaugrana

D’entrada, Bernat Nadal es confessa fanàtic del futbol, però això sí, un "fanàtic controlat. No em lleva el sopar", diu. I és que, amb els anys, "he après a passar-ne, i ara el que vull és cercar una rialla i aportar molts elements perquè el lector també en pugui passar". Al llibre apareixen Cruyff i Guardiola, Núñez i Henry, Messi i "l’almogàver modern", que és Samuel Etoo. Del "traïdor" Figo, en parla, però sense dir-ne el nom. Al seu costat hi ha Plató i Aristòtil, Popper i Einstein. Nadal adjudica als pensadors pensaments inventats i en cita d’autèntics, mentre ‘versiona’ poemes dels autors preferits per relacionar-los amb el Barça.

I és que el futbol esdevé fins a un cert punt una manera de parlar de ‘grans temes’ de la filosofia: la victòria i la derrota, el sentiment de comunitat, el poder dels símbols. També hi són presents religió, llengua, autodeterminació, cultura i país, a més de violència, política i idees a través d’un club que mou "passions irracionals", en un espectacle en què els espectadors treuen la seva cara oculta per "relaxar-se i treure els nervis".

Un club sense nació

L’autor reconeix que aquest assaig pot parlar, en part, de qualsevol equip, però que per una altra banda hi ha trets que diferencien el Barça de la resta. Els seguidors culers, com tots, creen "mites i dimonis" a partir de "mercenaris d’innegable qualitat". Però és una afició que durant dècades va clamar "per la victòria, però encara més contra l’opressió d’una nació". Per això, aquest club és més que un club i, enguany sí, "més que un pub". Que duri.