La neurociència com a eina d'estudi per a la creació d'un bon actor

Es poden emprar les darreres investigacions dins l'àmbit de la neurociència per estudiar l'actor”

Laura AcedoPalma05/01/09 0:00

És actor, mallorquí, membre de l’Associació d’actors i actrius professionals de les Illes Balears, cap del departament de Teoria Teatral de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes i, en els darrers quatre anys, investigador teatral. Les inquietuds de coneixement de Martí Fons el dugueren a plantejar-se quin és el procés creatiu d’un actor i com funciona eficaçment damunt d’un escenari, tot partint de la idea d’estudiar la ciència de l’actor com la ciència de l’home. En quatre anys, amb una beca de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Investigació del Govern de les Illes Balears i en més de set-centes pàgines, Fons ha elaborat els Fonaments científics del procés creatiu de l’actor: perspectives d’estudi.

És una tesi sobre un tema que no ha estat tractat mai a l’Estat espanyol, que presentà el passat dia 18 de desembre a la Universitat de les Illes Balears i que rebé una qualificació, unànime, d’excel·lent cum laude. Fons ha estudiat el procés creatiu des de tres vessants: l’actor com a fenomen de significació i comunicació; l’estudi de l’actor quant a fenomen sociocultural, i l’estudi de l’actor com un fenomen psicofísic. La tesi, dirigida pels professors Ricard Salvat, Catalina Cantarellas i Patricia Trapero, arriba a la conclusió que allò que un actor expressa damunt l’escenari és en una part conseqüència dels processos culturals de cadascú, del seu passat que és incorporat involuntàriament dins els gestos, moviments i expressions. Pel que fa al procés creatiu, Fons destaca "la importància de la neurobiologia i la psicologia de l’emoció per saber quins són els processos físics i neurològics que es posen en funcionament a l’hora d’actuar", apuntà.

A través de la neurociència, Fons ha confirmat l’eficàcia del que molts pedagogs del segle XX ja feien servir: "Un actor ha d’imaginar imatges en moviment per captar el sentiment que desitja transmetre a l’espectador", assegurà. L’energia també pren una part important en la tesi, que estudia l’actor com un cos energèticament poderós. "L’energia, fonamental per augmentar la presència escènica, aquella que fa que un sol actor pugui omplir un gran escenari, està relacionada amb el sistema nerviós, amb les neurones".

Interdisciplinarietat

La novetat dins el plantejament de Fons rau en la interdisciplinarietat de ciències, el nexe de ciència i trainings actorals. "La tesi demostra que es poden utilitzar les darreres investigacions dins l’àmbit neurocientífic per estudiar l’actor", afirmà. Malgrat la teoria, l’estudi està "pensat com una aplicació pràctica" que proposa entrenament amb mecanismes útils pel treball de l’actor, científicament provats.