El jazz més mediàtic

Però fou, també cal dir-ho, un espectacle més per ser escoltat que no pas per ser vist, ja que només uns quants privilegiats, els que es trobaven a les primeres files (a 60 euros l’entrada), pogueren gaudir amb claredat del protagonista de clàssics com Annie Hall i Manhattan. La sobrietat de l’escenari i les grans dimensions del Palma Arena feren que per la majoria de persones que gairebé ompliren el recinte, prop de 4.000, Woody Allen fos només un petit homenet de calçons marrons i camisa blanca que s’aixecà al principi del concert per desitjar bon any i dirigir unes paraules als assistents. "Seieu i relaxau-vos, que som aquí per entretenir-vos", digué en anglès.

A les 21.15 hores s’apagaren els llums d’un Palma Arena que es vestí de gala, malgrat que no acabà d’omplir totes les localitats previstes. Primer aparegué el pianista Conal Fowlkes, que entonà les primeres notes per donar pas a la resta de músics, que entraren en fila índia i sense donar cap mena de protagonisme al director de Vicky Cristina Barcelona.

En un ambient distès, la New Orleans Jazz Band contagià el públic d’un jazz fresc i decidit. Les mamballetes del públic sonaven cada vegada que Woody Allen es lluïa amb el clarinet, tot i que, molt lloble per part seva, no demostrà en cap moment aires de supèrbia.

Fou una actuació que serví per obrir l’any artístic a Palma i tancar també les activitats del cicle ‘A invertida’ de la Conselleria de Miquel Nadal per promoure el turisme cultural a les Illes. Si ho hem de jutjar pel nombre d’estrangers que hi havia sobretot a les primeres files, a les dels afortunats, la jugada els ha sortit prou bé.