Com a pedres, un exercici de memòria

El Pont Flotant juga amb el pas del temps des d'avui i fins diumenge al teatre Principal

Laura AcedoPalma19/12/08 0:00

Tothom ha estat infant i ha tingut la sensació que el temps passava de cada vegada més aviat. Tres actors, interpretant-se ells mateixos, es capbussen dins la seva memòria i recuperen aquells records tan personals i alhora tan universals com el d’una mare que eixuga el fill en sortir de la piscina. Aquests i molts més són els fragments que la companyia El Pont Flotant, formada per Àlex Cantó, Joan Collado, Paco Martínez, Jesús Muñoz i Pau Pons, mostra a Com a pedres. L’espectacle, que es representa a la sala Petita del Principal d’avui a diumenge, "proposa un joc gairebé de regressió" segons va indicar l’actor i autor de l’obra Jesús Muñoz.

Com a pedres va néixer quan Pons, Collado i Muñoz, revisant àlbums de fotografies infantils, s’adonaren que moltes imatges es repetien. "Tots tres teníem retrats a una piscina de plàstic, jugant amb una pilota o embolicats amb una tovallola després d’un bany", assegurà Collado. Així, el grup decidí fer un muntatge de recerca dins la memòria que, partint de situacions personals, mostràs les actituds universals de pares i fills.

La identificació de l’espectador amb les circumstàncies que es reprodueixen damunt l’escenari és una de les claus de l’èxit de l’obra, que, nascuda de la humilitat d’un petit grup teatral, començà tenint previstes cinc representacions a València, però ja ha rodat per tota la Península i suma 112 funcions. "Fins i tot hem actuat a Colòmbia, on descobrírem que la identificació del públic amb els personatges era la mateixa que aquí", apuntà Pons. El muntatge, que segons Pons "tracta també el futur d’una manera irònica", se centra en una infància en la qual "les figures paternes i maternes són molt importants". Això arriba al punt que, sense voler revelar una de les sorpreses més originals de l’obra, els pares i les mares dels actors desenvolupen a la representació un paper destacat.