Un any i 15.000 euros després

Després del primer premi del còmic del Ministeri, Max ha vist com se li obrien portes, tot i que no pot aspirar a viure només de les vinyetes

Arnau BusquetsPalma15/12/08 0:00

Per novembre de 2007, el català resident a Mallorca Francesc Capdevila Max va guanyar el primer premi de còmic del Ministeri de Cultura. D’aquest guardó es va parlar molt, sobretot perquè era el primer pic que es premiava aquesta disciplina i que fou posada finalment al mateix nivell d’altres arts reconegudes, com el cine, la pintura, la literatura i la música. Però, un any i 15.000 euros després, com ha modificat aquest premi la vida i les perspectives professionals de l’artista? D’entrada, Max reconeix que l’únic "canvi rotund" va tenir lloc durant els primers mesos: "Vaig passar dos mesos dedicat a això, i a atendre la premsa. El premi va donar molta notorietat al meu còmic i a mi". Passat aquest primer moment, va tornar a la dinàmica habitual de treball i "no hi ha hagut gaire canvi" en el seu ritme de vida".

Noves perspectives

Max continua compaginant la seva feina com a creador de còmics amb la il·lustració de premsa, cartells i llibres. En tot cas, apunta que d’ençà del premi "he notat que se m’obren portes en mons editorials allunyats del còmic, com per exemple la literatura. He vist un reconeixement molt fort d’altres mitjans. Molta gent de fora del món del còmic –de l’art, literatura o música– s’ha adonat d’allò que faig i han vist que la nostra és una activitat tan artística com qualsevol altra". I això, és clar, implica noves oportuniats laborals que a poc a poc es van contractant. Quan va ser premiat per l’obra Bardín el surrealista les vendes van pujar i han anat "a bon ritme". Quan es va saber la notícia, la primera edició de 3.000 exemplars ja estava pràcticament exhaurida. La reedició va ser de 2.000 còpies més en castellà i 1.500 en català. Són xifres més que bones per a un còmic que "no és descaradament comercial ni tampoc experimental, sinó que es troba a mitjan camí".

De tota manera, els guanys per al creador no passen del 10% del preu de venda, en concepte de cànons. Si es té en compte que el llibre es ven a 18 euros i que l’autor no en publica un de nou cada dia, no cal fer gaires càlculs per veure que Max difícilment pot aspirar a viure exclusivament del còmic. "Per mi no és un hobby, perquè implica més dedicació i esforç que un a afició. És una feina, però l’he de complementar amb altres coses". Excepte per als autors de best-sellers, viure del còmic és molt difícil. I això, tot i que l’Estat és el segon país d’Europa on els llibres de vinyetes tenen més èxit, per davant d’Itàlia i per darrere de França.

Projectes de futur

Max ara mateix està preparant la continuació de Bardín, un procés que encara es pot allargar com a mínim un any. De moment es dedica a un guió que és "important, perquè una bona història es ven encara que estigui mal dibuixada, però no a la inversa". Alhora, continua rebent encàrrecs d’il·lustracions des de l’Estat, els EUA, França, Alemanya i "cada cop més" des de l’Illa. Després del premi, res no ha canviat radicalment, però tot ha millorat un poc.