La tortura segons Benedetti

La companyia Cascai du al Teatre del Mar l'obra Pere i el capità, la primera traducció al català de l'uruguaià

Núria MartíPalma11/12/08 0:00

"La tortura pot tenir cabuda en la literatura i en el cine. Però en el teatre pot convertir-se en una agressió massa directe a l’espectador". Són paraules de Mario Benedetti, autor de Pere i el Capità. Una agressió que, si es fa de manera indirecta i a través de les paraules, com és en aquest cas, ens du com a resultat una obra brillant. Un espectacle commovedor, directe i, en cap moment, desagradable. La companyia Cascai Teatre estrenà el mes de febrer la primera versió en català de l’obra de Benedetti. Des d’avui i fins diumenge, Marcel Thomas i Jordi Subirà, torturador i torturat, representaran aquest text al Teatre del Mar.

"Contràriament al que pugui semblar en aquesta obra no hi ha ni baralles ni tortures. És només una guerra dialèctica entre els dos personatges", afirma Marcel Thomàs, director de l’obra i que alhora interpreta el paper de Capità. "Un personatge que comença sent fort, dolent i estratega per acabar convertint-se en un ésser dèbil i patètic", diu. A l’altra banda, en Pere, interpretat per Jordi Subirà, ens representa un personatge "físicament abatut, però psicològicament molt fort que manté la seva dignitat amb la força del seu no", comenta. Personatges ambigus que no s’ambienten a cap país ni cap conflicte concret, però sí que, en el 60è aniversari de la Declaració dels drets humans, ens resulten penosament contemporanis.

"És un tema més vigent que mai. Mai no saps on es troba la frontera entre un interrogatori complet i la tortura", reconeix el director, qui recorda casos com el de la presó de Guantánamo. Amb un llenguatge planer, Benedetti descriu no la relació "entre un monstre i un sant, sinó la de dos homes, dos éssers de carn i ossos, ambdós amb zones de vulnerabilitat i de resistència". El text fou escrit el 1979, moment en què Benedetti es trobava a l’exili i vivia amb impotència tot el que succeïa al seu país.