Entremesos mallorquins amb un toc de cabaret

El teatre Principal presenta l'obra de producció pròpia Melodies de Brouvell, que recupera els àcids entremesos i els trasllada a 1940 per mesclar-los amb l'ambient de vodevil

Arnau BusquetsPalma19/11/08 0:00

Acidesa, sarcasme, textos irreverents i temes controvertits, aquests eren els ingredients principals dels entremesos, peces de teatre breu que van néixer fa més de cinc-cents anys. Ara, el teatre Principal de Palma recupera l’esperit d’aquests espectacles populars gràcies a l’obra Melodies de Brouvell, que s’estrena demà dirigida per Pere Fullana. El muntatge es basa en quatre entremesos anònims fets a Mallorca entre els segles XVIII i XIX. De tota manera, la trama de l’obra té lloc un temps després, el 1940, quan una companyia teatral està creant un espectacle en plena postguerra espanyola.

Així, de la mà dels vuit actors i quatre músics que formen aquesta fictícia companyia, el teatre burlesc es trasllada en ple context de postguerra, cosa que en la realitat mai no va passar. Com explicà ahir Fullana, "a la resta de països europeus, aquest teatre burlesc va evolucionar cap als cafès cantats, els vodevils i el cabaret". Però en el cas d’Espanya, les dictadures i la repressió en van impedir una evolució similar, i a l’Estat el més proper a un cabaret eren les revistes, menys transgressores.

Una mescla irreverent

Els textos de base, molt heterogenis, s’han tractat amb llibertat per cohesionar-los. De fet, cal tenir en compte que al llarg de dècades de representacions, ja s’havien anat modificant per adaptar-los al context històric i als gustos del públic. A Melodies de Brouvell es fa una mescla "amb el music hall britànic o el cabaret alemay". I no només això: s’hi incorporen components de la cultura popular mallorquina i "també hem jugat amb peces eròtiques, fins ara poc conegudes", indica Fullana.

L’obra juga a parodiar amb uns "personatges que intenten fer-ho bé, però el resultat és una paròdia per la situació sociològica i econòmica en la qual representa que es trobaven", diu Fullana. El director del teatre Principal, Joan Arrom, remarcà ahir el caràcter "transgressor" dels entremesos, en què "es parla malament de tot el que es mou i es riu del poder". Aquest gènere popular, que originàriament mai no entrà als teatres, sinó que es feia en places i carrers, es caracteritza per parlar de temes propers i quotidians: matrimoni, mort, sexe o religió.

Arrom explicà ahir que aquesta proposta és un exemple de la línia principal de producció que vol tenir el Principal, que inclou "la recuperació dels nostres clàssics. No ens sobra patrimoni, així que hem de recuperar el que tenim, com fan tots els països que estimen la seva cultura". Aquest és el tercer projecte de producció pròpia d’aquesta temporada. Miquel Àngel Aguiló s’ha encarregat de crear la música original per a l’espectacle, i l’escultor Ferran Aguiló n’ha fet l’escenografia. Se’n faran deu representacions fins al 30 d’aquest mes.