Retrats de la burgesia modernista

La galeria Gothsland de Barcelona presenta una retrospectiva de Ramon Casas, impulsor de l'estil modernista. Les seves obres plasmen la realitat de la classe alta catalana a cavall dels segles XIX i XX

Arnau BusquetsPalma17/11/08 0:00

Entre els segles XIX i XX la burgesia era l’autèntica reina de la societat catalana. Havien acabat amb el poder hegemònic de la monarquia i la noblesa i controlaven bancs i finances, indústries, transports, comerços i professions liberals. Aquests sectors burgesos, que convivien amb un moviment obrer a l’alça, van ser el tema principal de les pintures, dibuixos i cartells de Ramon Casas. Una bona mostra d’aquestes obres es pot veure fins al 12 de desembre a la galeria d’art barcelonina Gothsland.

Casas (Barcelona, 1866-1932) va viatjar a París i va recórrer tota la geografia hispana abans de tornar a casa per esdevenir un dels impulsors del modernisme català. I no només amb la seva obra, sinó com a fundador del famós local de debats i tertúlies Els 4 gats, i revistes d’art com Pèl i ploma i Forma. Com explica el codirector de la galeria Gothsland, Gabriel Pinós, Casas "fou un retratista de la societat i d’un moment històric", ja que plasmava des de burgesos a polítics o gent de l’espectacle. Alguns eren anònims i altres tan coneguts com Unamuno, Azorín, Albèniz, Utrillo i Rusiñol.

La part més popular de l’obra són els retrats fets amb carbó, en què destaca la senzillesa i simplicitat de les composicions, animades amb petits tocs de color. És ben evident l’admiració per la figura femenina, autèntica protagonista de molts dels dibuixos. La seva temàtica, entre quotidiana i castissa, li va dificultar tenir èxit al principi, però de seguida va esdevenir una de les seves senyes d’identitat. Quatre de les peces que hi ha a l’exposició són dibuixos fets pels subscriptors de Pèl i ploma: cada un dels qui estaven subscrits a la revista rebia cada any un dibuix original de Casas. Entre les 20 obres presentades, també es poden veure tres paisatges, una disciplina en la que fou molt menys prolífic.