Malaltia i emoció a l'escenari

El Teatre del Mar presenta demà una sessió doble amb els textos curts A qui li pugui interessar i Jaula. Són dos retrats familiars interpretats per tres actors, on es parla de la incomunicació entre persones que es troben en situacions problemàtiques

Arnau BusquetsPalma12/11/08 0:00

La malaltia i la incomunicació. Aquest són els dos temes sobre els quals gira la proposta que la companyia Tantarantana presenta demà dijous al Teatre del Mar. Es tracta d’un programa doble, format per dues obres teatrals curtes: A qui li pugui interessar, de l’australià Daniel Keene, i Jaula, de la madrilenya Itziar Pascual. De fet, aquest espectacle és el quart i darrer que s’inclou el cicle De portes endins, que la companyia va engegar fa un parell d’anys. L’objectiu en comú de les quatre obres ha estat estudiar les relacions personals dins l’àmbit familiar, per reflexionar sobre "la incomunicació en tots els àmbits", com explica el gerent i productor de la companyia, Víctor F. Suañez.

Cercar solucions

En el cas dels dos textos que es representaran a Palma demà, la malaltia que pateixen alguns dels personatges és allò que genera els problemes de comunicació: "Són malalties sense remei que provoquen situacions problemàtiques, i a les quals s’ha de donar solució". En el cas d’A qui li pugui interessar, els dos únics personatges són un pare i un fill deficient de quaranta anys que només sap dir la paraula papa. La situació es complica del tot quan diagnostiquen al pare un càncer sense remei, i per cercar algú que s’ocupi del fill "s’ha d’obrir a una societat de la qual s’ha aïllat durant molts anys".

Tot i la cruesa de la trama, cal destacar que el text intenta transmetre "optimisme i explicar com malgrat totes les problemàtiques, sempre surts endavant, i el mateix passa amb les relacions humanes. Veure aquest espectacle és com una injecció d’optimisme". Aquest enfocament és compartit a Jara, on veiem la història d’una dona i del seu marit, "un professor intel·lectual que pateix alzhèimer i ja no és ell". Tots dos són gent d’esquerres que han viscut a l’exili després de la guerra civil. L’argument fa un paral·lelisme amb la pèrdua de la memòria històrica, ja que apunta que la pèrdua de la memòria col·lectiva també condueix a un oblit inevitable del passat.

S’ha de destacar que, tot i que en conjunt hi hagi quatre personatges, aquests són inerpretats només per tres actors. Això es deu al fet que Josep Costa interpreta dos papers: el pare a qui diagnostiquen el càncer, i el professor que perd la memòria. Els dos texts, "molt emotius", es van assajar conjuntament, tot i que tenen directors diferents: Antonio Simón s’encarrega del primer, i Ricard Gázquez del segon.

Experimentació teatral

Les obres Efectes secundaris, La mujer del perro cojo i Quan arribi la batalla, pensa en mi són els precedents del cicle De portes endins, que es va llançar amb la intenció d’experimentar amb el llenguatge escènic i teatral i ha donat "via lliure" als creadors per dur a terme les seves propostes.