D'això, què en queda?

El llibre Retratista del camp mallorquí és un recull de fotografies de Fernando Moragues, que ens trasllada cent anys enrere, en un moment en què la ramaderia i l'agricultura eren el motor econòmic i el centre de la vida de l'Illa

Arnau BusquetsPalma09/11/08 0:00

Avui dia, parlar de Mallorca i de turisme és unir dos elements que semblen inseparables. Aquesta és una illa que viu del turisme, un sector que és el motor de la seva economia. En aquest context, la resta de sectors tenen un paper molt més discret, especialment l’agricultura i la ramaderia. Això, ho sabem tots, no sempre ha estat així. Tot just fa cent anys, aquesta era una illa bolcada al camp, amb unes possessions i una pagesia que eren l’essència de Mallorca i de les seves tradicions.

Precisament, aquesta setmana s’ha publicat un llibre que ens permet transportar-nos momentàniament fins a aquella època, que no és tan llunyana, però amb la qual ja ens queda poc en comú. Retratista del Camp Mallorquí és un recull de fotografies fetes pel capellà Fernando Moragues a cavall dels segles XIX i XX. Com explica el president de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Sebastià Serra, fa un segle l’agricultura era "dominant", tot i que "hi començava a haver una certa industrialització", especialment amb indústries de pell o teixit (algunes de les quals estaven ubicades a Ciutat i d’altres a pobles de la Part Forana).

A mesura que el camp ha perdut importància i s’ha convertit en un sector minoritari, la societat ha perdut "molta cultura i molta saviesa", segons diu Llorenç Payeras, un dels editors fotogràfics que ha seleccionat i estudiat les fotografies de Moragues. "L’ofici de pagès ha perdut tota la saviesa que tenia llavors. El coneixement del clima, de la terra i dels cicles naturals s’ha perdut", afegeix. El camp retratat al llibre era un món dominat per l’autarquia, on s’havien d’aprofitar tots els recursos disponibles. Si avui les comunitat agrícoles són monocultius i els ramaders s’especialitzen, llavors "hi havia tot tipus de bèsties i tot tipus d’arbres. Això implica que es feia un aprofitament integral, amb una filosofia sostenible, al contrari que l’actual".

Retrats quotidians

No eren temps fàcils. Accedir a una propietat era molt difícil, cosa que perpetuava les dures condicions de vida de la pagesia. Per això, alguns mallorquins començaren a emigrar des del camp i els pobles cap a l’Argentina, Cuba, Xile o Puerto Rico, perquè aquí els seus sous eren baixos i no hi havia possibilitat de millora. Retratista del Camp Mallorquí ens mostra escenes espontànies de famílies pageses, analfabetes, que vivien al ritme marcat per les estacions. Podem presenciar un guarda d’egües observant el ramat, un grup d’homes esquilant les ovelles, una fira d’indiots, una al·lota munyint una cabra o un grup de pageses entrecavant faves. De tot aquest món, segons Serra, una part "ja només es pot veure als llibres, però en queda sobretot la gastronomia, una alta estima pel paisatge i pels aspectes artesanals".