L'esperit de Toni Roig és ben vigent un any després

Can Alcover acollí ahir l'acte d'homenatge al músic finat el 30 de setembre de 2007. Al-Mayurqa, Biel Majoral i Antoni Artigues recordaren les seves lletres en un emotiu acte

Arnau BusquetsPalma01/10/08 0:00

Fa un any la cultura mallorquina va perdre un dels seus referents. Antoni Roig, el fundador del grup Al-Mayurqa, morí el 30 de setembre de 2007 a 61 anys. Ahir, 366 dies després, se celebrà a l’espai cultural Can Alcover de Palma un acte en record del músic, escriptor i activista cultural. I una cosa quedà clara tot just començar: un any no basta per recuperar-se d’una pèrdua tan sobtada i sentida. Ni tampoc per diluir el seu poder de convocatòria.

Quan faltaven vint minuts perquè començàs l’acte, la sala ja era plena. Als organitzadors no els va agafar per sorpresa, però no podien fer-hi més: "Això només es pot preparar per encabir seixanta persones i ja n’hi ha 150", deien. Des de l’escenari, convidaven els assistents (molts dels quals ja seien en terra) a pujar al primer pis, ja que les cadires i la tribuna lateral eren plenes. A les nou, els darrers en arribar havien de conformar-se de veure-ho des del carrer.

La seva fou una mort de caràcter transversal, ja que no només causà sorpresa i commoció al món de la música, sinó també al de la cultura i a determinats sectors de la política. I és que, més enllà de músic o escultor, Roig era un activista cultural, un lluitador abanderat i gran representant de la cultura catalana, la qual defensava per sobre de tot.

Música i poesia

L’acte començà sense presentació. Cinc músics, entre els quals hi havia alguns membres d’Al-Mayurqa, començaren amb la primera cançó al so de dues guitarres, una guitarra elèctrica, un tambor i una flauta. Just quan acabaren un aplaudiment encès permeté als assistents deixar anar tota l’emoció continguda.

A partir d’aquí, les cançons s’intercalaren amb poemes de Roig, llegits pel professor Toni Artigues i pel cantautor Biel Majoral. En una de les seves introduccions, Artigues fou així de clar: "Jo i Toni Roig som amics", digué emprant el temps present. "Sé quins són els seus sentiments, ràbia, goig, amors i amistat. I no ho sé perquè ell s’hagi aturat a dir-m’ho: ho sé per les seves cançons", afegí.

Aquest era, sens dubte, un sentiment compartit per la majoria d’assistents. Molts no el conegueren personalment, però sí a través de les seves lletres, amb les quals els féu partíceps d’una lluita a la qual estava compromès com ningú.