Dos felanitxers duen a la gran pantalla la història de Jesús vista per Saramago

Antoni Caldentey i Pere A. Bennàssar han treballat quatre anys en la realització de la cinta

Fins a 150 actors han fet part del rodatge d'aquesta cinta, que dura una hora i mitja.

F.MaríPalma25/03/08 0:00

El personatge històric de Jesús de Natzaret pren de nou una nova visió cinematogràfica, en aquest cas feta des de les contrades de Felanitx i Manacor i basada en el llibre L'Evangeli segons Jesucrist de José Saramago.Antoni Caldentey i Pere A. Bennàssar han treballat durant quatre anys en l'enregistrament i la producció d'aquesta cinta que, sota el títol de Yeshuà. La profecia de Miquees, refà mitjançant dotze històries els relats de Jesús que coneixem a través de la cultura cristina. Emprant com a base principal les resolucions dels conflictes que planteja el premi Nobel de Literatura, els dos directors han anat construint un història amb entitat pròpia.

«Va néixer a casa pobra per engendració natural; fou l'únic supervivent del genocidi de Betlem; es barallà amb la seva mare; s'aplegà amb una prostituta; s'apropà als pobres i als malalts... Amb aquestes quatre frases Caldentey i Bennàssar deixen entreveure el que es pot convertir en una cinta polèmica, tal com ho fou la novel·la de Saramago l'any 1991. «Anam desfent les històries que tots coneixem, per exemple partint del naixement i desconstruint-lo en la relació física o quan es parla de la conversió d'aigua en vi, que es realitza per suggestió», explica Caldentey, qui afegeix que allò que han fet és seguir les passes de Saragamo en el fet de «treure màgia» a molts aspectes de la història de Jesús. En certa manera, els directors mallorquins han desgranat allò que l'escriptor portuguès anuncia com el desig de l'home per excavar en les arrels de la pròpia civilització per després poder-ne abstreure les preguntes essencials.

Caldentey i Bennàssar han comptat amb la participacióp de 150 actors per a la realització del film. Entre aquests es troba el grup de Felanitx Mai som Tots i els Neo Ruals de Manacor. Pel que fa a la música, els directors s'han servit de tonades amb accent jueu i àrab que es fonen amb la veu en català dels personages.

Quant a l'escenografia, els espais naturals de la comarca del Llevant han estat la principal font d'inspiració. Així ho assegura Caldentey quan diu que «Mallorca presenta moltes coincidències ambientals amb el que podria ser en aquell temps Judea». Així, per exemple, el temple d'Herodes de Betlem s'ha recreat en aquest cas a l'Hospitalet Vell i els Rossells. La cinta, que té una hora i mitja de durada, es presentarà al públic de Felanitx el proper dia 28 a les 21.30 hores a l'Auditòrium de la localitat. Serà una bona oportunitat per mostrar el treball d'unes joves promeses que, malgrat haver culejat amb la càmera, estrenen ara una projecció en gran format sobre una temàtica contundent.