Els dibuixos de Castelao (1926)

23/03/08 0:00

Són molts els escriptors, els literats, els poetes, que han volgut expressar algunes de les seves idees a través del dibuix, de la representació gràfica, de la interpretació d'uns pensaments o uns textos mitjançant imatges. Alguns eren autèntics dibuixants. Altres, no tant. Aquí, a Mallorca, recordem els dibuixos amb els quals Francesc de Borja Moll il·lustrà les Rondaies Mallorquines i el diccionari d'Alcover. Però, segurament, el més artista de la plometa i la tinta xinesa fou Alfonso Rodríguez Castelao, polític i escriptor (Rianxo, 1886-Buenos Aires,1950) que en publicar la seva obra Cousas, ambiciós àlbum de dibuixos amb peu humorístic, va saber reflectir tot l'esperit del poble gallec. Promotor del Partit galleguista i diputat republicà, inspirador del galleguisme amb un extens ideari polític, hagué de viure l'exili. Com a creador de prosa moderna gallega, amb un estil crític i caricaturesc, es guanyà moltes simpaties populars però també molts enemics caciquils. Exiliat a l'Argentina, sentiria la morriña de la seva terra molt sovint. El sentit de la crítica es troba molt present en els seus dibuixos d'intencionalitat social.

Uns botons de mostra: Un simi parla amb un pagès i li diu: «Si queres seguir sendo home non imites a ninguén». Una guarda de porcs dins la soll: «Non era mala vidiña, se durase...». Un ase ha estat fermat amb una cadena i l'animal comenta: «Gran burrada é amarrar un burro cunha cadea».

Es veu un ham i alguns peixos en el fons de la mar. Un dels peixos diu a un altre: «Os peixes non adeprenden nunca, son coma os homes». Una truja diu al porc: «Morir habemos» i l'altre respon: «Ya lo sabemos». Un simi amb levita i capell de trona aixeca una copa de cava i diu en castellà: «Brindo por la salud de mis descendientes, los hombres». Uns pagesos tenen un lloro i escolten el que diu: «Señores diputados, señores diputados».

Un llora ocupa una tribuna en el decurs d'un míting i un públic nombrós es mor de rialles en sentir: «Yo os juro bajo mi palabra de honor...».

Es veu un moix que encalça una rata. Un altre moix comenta: «Un gato detrás dun rato sempre se cree o rei da creación».
Un altre moix es veu gras i adormit. Una rateta explica: «Os gatos ben mantidos xa non son suridores», o sia, que els moixos ben mantinguts no cacen.

Un moix observa el vol de les oronelles i diu: «Volven as escuras anduriñas; pero unha que comín o ano pasado, isa non volverà».
És la trista poesia de la vida que Castelao sabia acompanyar amb una sana rialla.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL