«Al compàs de Lorca», l'obra del poeta vista des de la coreografia

Serà, tal com defineix Carrasco, «una posada en escena de la simbologia de Lorca a través de la coreografia», on 10 artistes, entre ballarins i músics, representaran escenes del poeta en les qual extrauran textos i personatges d'obres com Bernarda Alba, Yerma, Bodas de Sangre, Rosita la Soltera i molts d'altres. Estrenat l'abril del 2007, l'espectacle ha recorregut ja diversos teatres de tot el món amb un gran èxit de la crítica. Per Carrasco, el secret rau que «el públic es troba amb un Lorca que fins ara li era desconegut» i també amb la catarsi final que fa que l'espectador «s'uneixi a l'espectacle».

Frederico Garcia Lorca és, segons Carrasco, «el poeta que millor ha representat el poble espanyol i que més a influït en el seu art». L'espectacle gira entorn de quatre blocs. El primer, com a introducció, ens parla de la figura de Lorca i el que significa la poesia per ell «amb tota la tristesa i frustració que la creació pot comportar a un artista». Seguidament, es passa al passatge d'Enlorquecidas en què quatre dones (Bernarda Alba, Yerma, Rosita la Soltera i la núvia de Bodas de Sangre) s'extrauen dels versos del poeta i cobren vida elles totes soles.

La segona part du per nom Els colors de Lorca i és aquí on, entre d'altres poesies, s'esmenta aquell famós Verde que te quiero verde en simbolització de la mort. El tercer bloc és protagonitzat pels romanços del poeta com Los Mozos de Montleón, La fragua, Zorongo o Anda Jaleo. El ballet inclou projeccions, versos del poeta i un joc de llums i colors que han fet de l'espectacle un clar exponent del ballet contemporani amb María Carrasco al capdevant.