El telescopi de Lippershey (1609)
Un artesà holandès inventava un instrument que revolucionaria la
ciència astronòmica. De fet, començaria a establir diferències
entre l'astrologia medieval i l'astronomia ben entesa. Una
diferència de la qual Galileo Galilei en seria peça clau. Fou
aquest savi italià que en aquella data tingué notícia de la
sensacional descoberta i un historiador ens explica que segons una
de les versions d'aquesta història, un jove aprenent jugava dins
l'obrador de Hans Lippershey amb vidres que el seu mestre feia
servir per a fabricar ulleres. Casualment, posà dos d'aquells
cristalls a una certa distància, l'un de l'altre, i amb gran
sorpresa comprovà que els dos vidres semblaven apropar molt tots
els objectes que mirava. Comunicà el seu descobriment al mestre i
aquest, més experimentat, calculà com fer-ne un ús més directe.
Posà dos d'aquells lents dins un tub i col·locà la nova peça en el
mostrador dels seus fabricats. Es tractava del primer telescopi o,
com deien a Mallorca antigament, de la primera «trompa de mirar
lluny».Assabentat de tot això, Galileo Galilei decidí construir-ne
un i durant les primeres proves ja va poder comprovar que l'aparell
li permetia contemplar amb detall els vaixells allunyats dins la
mar i que gairebé no eren visibles a simple vista. Anà Galileu
perfeccionant l'invent de Lippershey i observant en cada model
diferents coses. Determinà llavors posar tot el seu enginy en
l'observació del cel. Apuntà a la Lluna. Amb gran sorpresa va poder
veure aleshores que l'astre no era, com havia pensat, una bolla
llisa, sinó tot el contrari. Hi havia una superfície irregular amb
valls, muntanyes i planures. Començà els seus estudis sobre la cara
visible del nostre satèl·lit i anà de sorpresa en sorpresa. Una
vegada més restava evident que les grans passes de la ciència són
fetes, en un tema determinat, per diverses persones i cadascuna hi
va aportant allò que alhora forma part del conjunt i de la unitat.
Descobrir astres, desxifrar constel·laccions, comprovar punt per
punt com és el moviment dels cossos dins la immensitat espacial és
quelcom que Galileu pogué fer gràcies a Lippershey, sempre que
aquesta versió narrada sia totalment fiable.
Galileo Galilei (Pisa,1564-Arcetri,1642) ha passat a la història
com un dels fundadors de la mecànica moderna i ha tingut un paper
fonamental en la introducció de les matemàtiquesper a l'explicació
de les lleis físiques. Pel que fa a la seva tasca d'astrònom, a més
dedescobrir el relleu de la Lluna, estudià els principals
satèl·lits de Júpiter, les fases de Venusi la presència d'estels a
la Via Làctia. Corraborà el sistema heliocèntric de Copèrnic,
laqual obra acabava de ser inclosa a l'Índex de textos prohibits
per l'Església catòlica. Per això, el 1616 era duit al davant del
tribunal de la Inquisició, que el condemnava i l'obligava a
retractar-se el 1633.
També a Illes Balears
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Primer comiat a Manel Domènech
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.