Saladí Aiub (1138)

Saladí, soldà aiúbida d'Egipte, nascut el 1138 i mort el 1193, fou també soldà de Síria a partir del 1174. Aprofità la decadència del califat fatimita i amb la col·laboració de Sirkuh ocupava Egipte el 1169. En morir el 1171 el califa al-Adid va desaparèixer definitivament el califat fatimita i Salahdin s'hi proclamà soldà. Començà aleshores una política expansionista, restaurà l'ortodòxia sunnita i establí una poderosa unitat musulmana. Amb un exèrcit que estava format principalment per turcs ocupà Síria i part dels països de l'Est. A poc a poc, les seves forces s'anaren fent senyors de la Mediterrània per continuar la guerra santa que havia començat Nur al-Din. El 1187 conquerí Jerusalem i va treure fora els creuats. Havent seguit la lluita contra aquests, signà el 1192 amb Ricard Cor de Lleó una pau de compromís. Des del punt de vista econòmic, fomentà l'agricultura i un dels seus somnis era reconstruir arreu els jardins de Babilònia. De fet, els seus camperols aprengueren a construir marges i tanques de pedra seca per fer terrasses de conreu, una tècnica que s'escamparia per la Mediterrània, en els temps que les Balears eren musulmanes. Per això, no és estrany que en visitar Banyalbufar i essent coneixedors d'aquesta història, no recordem Salahdin. La bella vila de la serra de Tramuntana, entre la muntanya i la mar, és un exemple dinàmic d'aquella exòtica tradició, puix que aprofita nombrosos marges escalonats per a la pervivència dels seus conreus, entre els quals la famosa tomàtiga de ramellet i el raïm que s'ha de convertir en vi de Malvasia. Les restes de molins d'aigua són també testimoni d'aquella empenta islàmica per treure els fruits de la terra.