L'artista Glòria Mas convida a la revisió del món amb «Exhumació»

Per això, ha instal·lat catorze cadires «en què els savis haurien de seure's a reflexionar sobre l'estat actual del món». Però Mas també convida els visitants a acomodar-s'hi i a dialogar sobre l'actualitat, convertint-se així en espectadors espectats. Es lamenta Glòria Mas, però, que aquesta revisió es faci sempre «quan ja és massa tard» i creu que el món seria diferent si l'anàlisi es fes abans que la mort sigui ja inevitable.

Ben a prop dels seients, la projecció d'imatges protagonitzades per milers d'infants víctimes de l'abandonament o de l'explotació laboral se succeeixen en un record constant de la realitat més abominable. «Diuen que sóc pessimista», confessa l'artista, «però és tot el contrari. Precisament el que faig és denunciar aquestes coses perquè vull pensar que encara hi ha esperança».

A més de l'escultura i l'audiovisual, la Galeria Vanrell també exposa fins al proper 4 de març «les cartes que no deixo de fer mai i aquelles que torn sempre». Missives escrites amb estany cosit sobre material plàstic, que malgrat ser il·legibles, estan carregades de missatge.

A aquestes puntades han tornat moltes dones artistes actuals en un intent per recuperar quelcom profundament arrelat a la feminitat. Cosir es converteix «en un procés silenciós que permet fugir del propi jo i de l'entorn, i provoca també una deixadesa del cos similar a la que es dóna en el moment creatiu». Moment per «recuperar la llibertat» traspassant, com fa Mas amb el seu art, les fronteres de la realitat.