El Gautxo Drago (1945)

I a través de planxes dominicals als periòdics dels Estats Units, l'heroi, Drago, s'enfrontarà al Baró Zodiac, supervivent del nazisme, encarregat, per revenja del Führer, de posar en marxa tot un seguit d'explosions nuclears a través del món, començant per Sud-amèrica. Els personatges que giren entorn de l'argument, molt vitals, són Tabasco, l'ajudant del personatge central; la dolça Darby, la dama víctima de l'amor mal correspost; el sàdic Stiletto, que com a llançador de ganivets procedeix d'un circ; la volcànica Flamingo, la pèrfida Tosca i, llavors, la hisenda «Ombú», on són celebrades festes i balls de màscares sense saber quin perill mortal gravita sobre la regió i tot el país. Vestimentes, mobiliaris, natura, detalls arquitectònics, models de cotxes, paratges naturals, elements bèl·lics... Tot plegat constitueix un autèntic document d'època que, com ja hem dit, transcendeix de l'escenari local, l'àmbit argentí, pròpiament considerat.

Edouard François, un altre especialista del gènere, ens comenta que «Drago, a primera vista, ens desconcerta amb les seves faccions juvenils i el seu vestit de gautxo: Tarzan (l'altra criatura creada per Hogarth) ens queda molt lluny. Però sobtadament, obligat per les circumstàncies, es desvesteix i mostra la seva potent musculatura i ens trobam amb l'Hogarth de sempre...». Des del meu punt de vista, Hogarth coneixia la vida dels gautxos no directament, sinó a través de la literatura. Però el seu personatge no és un Martín Fierro, sinó més aviat el Julio de la novel·la de Blasco Ibáñez Los cuatro jinetes de la Apocalipsis i que passada al cinema de Hollywood tant d'èxit havia tingut en els anys 20 del segle passat.