«Cantar era la meva vida i jo sense veu ja no volia viure». Són les paraules de la tiple Pepita Planas que, diumenge passat i després de més de 60 anys de reticències, s'atreví a anar fins al Principal per veure la darrera producció del teatre, Marina. «No m'havia atrevit mai a tornar a veure una sarsuela», recordà Planas des que, a vint-i-pocs anys i a causa d'un «disgust molt gros» perdé la veu i mirà d'oblidar la música i aquella brillant i prometadora carrera musical, que inicià amb tot just devuit anys.
Ara, des de l'anonimat de la seva casa a Establiments, Planas recorda amb nostàlgia aquells anys en què debutà, un 29 de desembre de 1937, al teatre Tivoli de Barcelona amb El habanico japonés i on la crítica de l'època la definí com «una veu dolça com el remoreig d'una font i que, en els aguts, té vibracions de cristalls». Una carrera que continuà amb un gran repertori de sarsueles, entre les quals no faltà Marina, que estrenà el 1940 al Principal Palace de Barcelona i en la qual compartí protagonisme amb Salvador Balcells com «La parella més jove d'Espanya».
És per això, que tornar a veure Marina fou per Planas un repte i també un gran regal que li féu la seva família en aquestes dates nadalenques, «jo no hi volia anar perquè sabia que si hi anava, eren tants els records, ploraria tota l'estona». Però hi va anar i va sortir encantada. «Els músics em van encantar però el vestuari no, era massa modern. La meva Marina era una persona del poble i aquí era una senyoreta amb vestit i pamela», digué Planas que, durant la funció de diumenge, rebé el reconeixement del Principal.
Nascuda a Roda de Ter el 1919, Planas estudià al conservatori del Liceu on, des de molt jove, destacà com a tiple. Després d'un frustrat matrimoni amb un «empresari teatral», Planas conegué un metge d'orígens mallorquins amb qui es casà i amb qui, al cap dels anys, traslladà la seva residència fins a Establiments.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.