ANDREU MIR GUAL. Palma.
Tal com hem pogut llegir i escoltar en moltes ocasions, la memòria contemporània de l'Estat espanyol ha estat marcada per una agitació que alguns estudiosos han arribat a qualificar d'estructural. Sigui com sigui, els diferents moviments socials i polítics presenciats durant els passats segles XIX i XX han tingut un ressò més que notable en els múltiples camps que componen la quotidianitat dels ciutadans i de les ciutadanes de les Illes. Ben segur que un dels ítems que evidencia amb més profunditat aquesta herència és el catàleg patrimonial, just per les petjades que hi han restat de la seva presència coetània o, fins i tot, pels perquès que donen resposta a la seva absència, tal com ha succeït amb l'antic edifici de Sant Domingo, a Ciutat.
Just on avui en dia se situa el Parlament balear, durant més de cinc centúries s'hi ubicà un dels conjunts arquitectònics més rellevants de Palma. Ens referim al convent i a l'església de Sant Domingo, els quals vorejaven el carrer Victòria i arribaven fins a l'actual carrer de la Costa de la Seu. Els dominics aixecaren aquesta estructura en el segle XIII, emperò no fou fins al XIV que es posà fi a la construcció de l'església. Un dels elements que propicià l'edificació d'aquest recinte fou l'excel·lent relació existent entre el clero dominic i la cort que envoltava la figura de Jaume I.
Els estudis posats en marxa entorn d'aquest anacrònic monument gòtic destapen una influència significativa de les formes estètiques de la Catalunya medieval. S'han posat de manifest similituds ben minucioses entre Sant Domingo i el convent barceloní de Santa Catalina, fins i tot hi ha veus que apunten que ambdós foren dissenyats pels mateixos arquitectes. Tal com succeí a Palma, el convent català fou enderrocat a posteriori.
Les restes documentals que ens han quedat d'aquest habitacle no són gaire nítides; en tot cas, fonts com ara les descripcions fetes per Jovellanos han donat llum a les tasques de recerca. L'estructura gòtica de l'edifici, ornamentada amb èmfasi en els segles XIV i XV, fou sotmesa a tot un elenc de canvis i modificacions barroques. Així, Albert Borguny -membre de l'orde dels dominics- fou un dels principals difusors d'aquest corrent creatiu barroc arreu de diferents esglésies i convents mallorquins, entre els quals el de Sant Domingo.Tot i ser més una voluntat oficiosa i no tant oficial, un dels principals valors sobre els quals descansava l'engranatge del Tribunal de la Santa Inquisició fou aquesta comunitat religiosa. Amb tot, els religiosos localitzats en aquest racó de Ciutat traçaren uns llaços més que consistents amb aquesta ferotge institució situada a la plaça Major, fet que progressivament despertà silencioses discrepàncies entre una part dels ciutadans i l'hegemonia dominica resident en aquell convent.
L'animadversió i el pànic que havia sembrat la Inquisició esclataren amb les virulències socials i polítiques escampades a l'Illa durant el segle XIX. Tal vegada, un dels punts d'inflexió fou la mesura legal engegada per Mendizábal el 1836. Les desamortitzacions encarnaren les ànsies de rompre amb les velles estructures properes a l'Antic Règim i minvar, d'aquesta manera, el protagonisme quasi exclusiu d'organismes establerts com ara la Inquisició. La posada en marxa d'aquesta disposició atacà de manera frontal aquell convent que durant tants anys havia estat símbol d'autoritat i prohibició, malgrat que allà no s'havien dut a terme cap de les activitats inherents a les sentències d'aquell Tribunal.
La desamortització va suposar l'expulsió fulminant dels dominics, expulsió a la qual s'afegí el desmantellament de l'estructura medieval que començà en les primeries de l'any 1837. Aquesta iniciativa va estar marcada per la rapidesa en què es gestionaren les obres, tal com succeí amb d'altres convents com ara el de monges agustines ubicat devora l'actual plaça de l'Olivar.Tot i això, la comunitat dels dominics no va extingir-se de Mallorca, ja que es mantingueren alguns dels béns immobles que formaven part del paisatge de la Part Forana. L'historiador Guillem Rosselló Bordoy ens confirmà «que la irritació despertada per aquesta comunitat a Ciutat devia ser molt major que la suscitada en pobles com ara Manacor, Pollença o Inca ja que, de fet, en aquestes viles els dominics mantingueren les estructures preexistents».
Normalment, aquestes demolicions solien amenitzar-se amb exhibicions socials orientades a ridiculitzar les estructures que havien marcat el camí temps enrere. En relació a això, l'estàtua que presidia el portal de l'església de Sant Domingo fou desmuntada i arrossegada pels carrers de Ciutat durant els anys trenta del segle XIX. Precisament, aquestes darreres setmanes ha estat notícia la clausura de les tasques de restauració d'aquesta peça, la qual es pot contemplar a partir d'ara en el Diocesà de Palma.
Una vegada derruïda la illeta, els materials foren escampats entre distints museus -com ara el Museu de Mallorca-, tot i que també participaren en el repartiment alguns propietaris privats interessats a adquirir algunes d'aquestes lluents peces. Quant a la illeta ocupada per l'antic convent, val a dir que durant el mateix segle XIX i també en el XX, distintes edificacions contemporànies han anat farcint el buit deixat temps enrere. D'aquesta manera, Can Sales, el Palau Marc o l'antic Círculo Mallorquín -on des de fa més de dos decennis s'ha ubicat el Parlament- són construccions que trepitgen allò que un dia va ser Sant Domingo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.