Ariany, Atocha i Unamuno (1928)

L'emblema dels Cotoner al qual s'al·ludeix consistia en camper d'or, una planta de cotó arrabassada, de sinople, amb cinc branques, i una flor a cadascuna. Els arxius ens expliquen, per altra banda, que Bernat Cotoner va obtenir el 1463 el privilegi perpetu de ciudatà militar de Mallorca. Però la ploma que podem evocar aquí és Miguel de Unamuno quan ens explica el que és la patrona de la capital de l'Estat i alhora de la petita vila d'Ariany: «La imatge de la Mare de Déu d'Atocha, imatge de verge espanyola, castellana, morena, de color de terra cremada. Al seu santuari hi solia anar la família reial els dissabtes a resar una salve; allà, on es reservava el darrer descans a les víctimes de la lleialtat monàrquica. Allà es desplaçava la familia reial, amb una bona escorta, a unir les seves pregàries a les que en llatí cantat gemegaven i ploraven en aquesta vall de llàgrimes, i demanaven a Nostra Senyora que després d'aquest desterrament ens mostri Jesús... I allà, a la basílica de la litúrgica salve cortesana, passaren pel meu cervell les visions d'aquest malson de Déu que és la nostra història del segle XIX, des de la Guerra de la Independència, des de Ferran VII, que té a Atocha el seu record "Palafox, Castellanos", i llavors, la primera carlinada de la qual vaig esser testimoni, puix que essent una criatura vaig veure, havent pujat a un banc, entrar a Bilbao per aixecar-ne el setge el marquès del Duero, que poc després queia mort en el camp de batalla...».

Observam aquest solatge de marquesos d'antany i la torre i cobertes de la pròpia església ens sembla una barreja de castell i palau. El campanar, amb la seva balustrada barroca, terrassa i observatori de les perspectives del Pla. El tambor central, de la creu llatina, peu i braços amb coberta de doble vessant, té un aire certament senyorívol, immensa llanterna de planta quadrada que encapella una piràmide camusa de teula rosada.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL