L'art de conrear (continuació)

(Comparàvem, com qui juga, Lloret i Loreto.)
I si allà, a la Via Marconi de la Loreto continental, hi ha monuments ajardinats de pedra noble, aquí, a la confluència de la carretera de Sineu amb la Costa des Pou hi hem de trobar la creu commemorativa neogòtica que el 1884 suplantà l'anterior que s'havia aixecat el 1588 i on a més del Crist representat a l'anvers hi podem veure la Mare de Déu de Loreto al revers. Però on podem trobar el cor i el gruix de la història lloritana és al conjunt que formen l'església parroquial i l'antic convent, l'un i l'altre edificis d'una certa grandària si tenim en compte que foren bastits sobre el solar d'un llogarret. Fou a mitjan segle XVI que s'inicià aquí com a Itàlia el culte a la Mare de Déu de Loreto i una comunitat de franciscans claustrals residí en aquest punt de Mallorca des del 1551 al 1566, traspassant el convent als Pares Dominics el 1583. Aquests posaren la primera pedra del temple actual vuit anys després i avui són de veure la seva façana de tres cossos amb portada d'arc de mig punt guarnit de pilastres, cornisament i heràldica de l'orde conventual; el campanar, datat el 1757, i que es remata amb una terrassa i un capell barroc; l'anterior, amb vuit capelles laterals, coberta amb volta de canó i absis de planta rectangular. No serà difícil descobrir, sobre l'altar major, la bella imatge de la titular i una talla de Sant Domingo, entre d'altres pintures i escultures de les capelles que també poden atreure la nostra curiositat. Però Lloret és, per damunt de tot, l'agricultura i dintre d'aquesta el figueral. Fèrtil indret de la comarca del Pla, tots els lloritans o manresans coneixen aquella glosa que diu: «Dins Algaida hi som estat,/ ara Llorito no hi sé,/ està damunt un coster/ a un lloc molt retirat». Perquè Lloret, que abans fou conegut amb el topònim de Manresa, té fins i tot un escriptor pagès del segle XVIII, el sen Montserrat Fontanet, que redactà un tractat popularíssim aleshores, L'Art de conró, on són exposats tota mena de consells i tècniques per aconseguir una producció agrícola de qualitat. El retorn de l'esperit franciscà a la vila era efectiu l'any 1867 quan s'hi establia un convent de monges d'aquell orde. Al llarg de nombroses dècades, les religioses tingueren cura dels malalts i de l'ensenyament dels escolars, tasques que els valgué i els val el reconeixement del poble.