Era un 31 d'octubre de 1977. Ara fa trenta anys, un centenar d'escriptors, vinguts de tots els Països Catalans es reuniren a Mallorca en una de les activitats immerses en el II Congrés de la Cultura Catalana. I d'allí sorgí, fruit d'una necessitat, la idea de crear una associació professional d'escriptors en llengua catalana. Antoni Serra, un dels presents en aquella reunió, recorda que «ja feia temps que es mencionava la idea de crear una associació que reivindicàs els aspectes professionals dels escriptors en llengua catalana».
Assessoria jurídica, fiscal, defensa davant el món editorial, empresarial i dels drets de l'autor, promoció, informació... les tasques de l'associació eren clares i han continuat vigents fins a l'actualitat. Antònia Vicens, una altra de les figures literàries de Mallorca, recorda aquells anys com «un temps en què érem joves i subversius davant la societat del moment, estàvem il·lusionats, neixien els sindicats i el moviment obrer cobrava força». Amb aquest panorama, continua Vicens, «veiem necessari fundar una associació d'escriptors en llengua catalana on recolzar-nos». Així, els primers anys de vida de la petita associació, actualment amb més de 1.000 socis, varen ser «molt importants». Segons Serra, la fundació de l'agrupació «va ser un dels fets positius més rellevants creat a finals dels 70 per la llengua i la literatura catalanes».
Concretament, fou al Col·legi d'Arquitectes de Palma on es va fundar l'associació. Allà es creà el reglament associatiu, que indicava «la necessitat palesa de professionalitzar els escriptors en llengua catalana», assenyalà Serra, un col·lectiu fins llavors molt censurat. «Després de la signatura, l'ambient que es vivia era de satisfacció generalitzada i compartida. L'AELC era sinònim d'unitat», afegí. La fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va implicar una «presa de consciència per part dels autors, que érem escriptors i que formàvem part d'un col·lectiu». Són paraules del poeta menorquí Ponç Pons, que recorda un sentiment «de pertànyer a una cultura no normalitzada i en perill», sentiment que minvà amb la creacció d'un ens com és l'AELC.
Quant a l'evolució, l'Associació, que a l'inici va centrar la seva feina en els aspectes més administratius i legals dels escriptors, «s'ha anat adaptant als signes del temps», esmentà amb satisfacció l'escriptor menorquí. El treball s'ha anat centrant, un cop superats els buits legals, a promocionar els literats i a difondre'n les obres a través dels mitjans de comunicació o amb l'organització d'esdeveniments diversos com taules rodones i debats, entre d'altres. «Dels temes legals, l'AELC va passar a treballar en favor de la promoció, la difusió i la potenciació de la llengua i la literatura catalanes a través dels escriptors», assenyalà Pons.
«Malgrat que l'Associació continua treballant el tema dels drets dels escriptors i continua sent un sindicat, ha esdevingut fonamental per a la introducció de la literatura catalana dins la societat», afirmà Antònia Vicens. Actualment, l'AELC gaudeix de cada vegada de més associats i són més els escriptors que necessiten saber que l'entitat vetla per ells i «els dóna suport professional», afegí la mallorquina.
De tot això ja en fa trenta anys i és per celebrar-ho que l'AELC ha programat trobades en diferents poblacions dels Països Catalans. La intenció d'aquests encontres és, segons el vicepresident actual de l'Associació a les Illes, Miquel Bezares, «fomentar la reflexió al voltant de tres eixos: l'estat present de la llengua, la literatura i la cultura, com també l'evolució d'aquestes en tres dècades de vida de l'AELC, el paper que hi ha desenvolupat l'associació i les accions futures i reptes a assolir». Aquestes reunions acabaran en una gran gala a Barcelona dia 29 de novembre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.