Mercat Central, Tunis

17/11/07 0:00

Del Mercat Central de Tunis, en recordava les anxoves salades, que havia comprat durant una visita d'anys enrere, acompanyat d'un oceanògraf que treballava a un laboratori de La Goulette. Encara tenia ben present el seu sabor potent, ple de mar que, de retruc, em duia a les escenes de pesca -amb tots els peixos de la Mediterrània- «retratats» gràcies a l'art i a les pedretes de colors dels mosaics del museu d'El Bardo, de Sûsah o d'El Jem. Bé, en realitat el Mercat Central era un museu. Viu, ple de moviment... però museu d'art actual, al cap i a la fi. Els mercats, els bons mercats, tenen això: són la mostra més clara, potent i encisadora de les possibilitats de la terra i de la seva gent.

Vaig trobar les anxoves salades. També les diferents classes d'olives que feien ganes de tastar. I què dir de totes les varietats de formatges que formaven taules on triar era un gran dilema, una feinada, si no es volia haver de carregar amb tot. Com que la llum zenital hi entrava sense escatimar, les parades es carregaven amb els millors colors de cada casta de les coses que havien arribat de la terra i de la mar. Les figues seques, les gambes acabades de dur de les gamberes del golf de Tunis, les enormes carabasses per donar color i sabor als diversos cuscús de la terra, els dàtils de Tozeur o de Nefta... Era un no acabar. La gent local ho mirava i comprava com la cosa més natural del món, però sempre mercadejant i estudiant qualitats i preus.

Al mercat Central de Tunis, hi havia de tot, variat i temptador, especialment per a qui hi arribava només amb les ganes de veure coses, de conèixer. Què menja la gent d'aquí? Doncs això es descobria, s'endevinava, fent voltes entre el traüt humà que visitava el seu panorama de queviures de cada dia. Hi havia venedors -com els peixaters de dues taules de gamba- que publicitaven el seu gènere perquè, segons cridaven, era el més bo, el mes fresc i el més gros de tot el mercat. I tot era així, al Mercat Central de Tunis. Un univers de colors i sabors que, al final, dibuixaven la realitat de cada dia. Una vida quotidiana que, per moments, s'enlairava i era pura delícia. Llavors, naturalment, me'n duia una bona quantitat d'anxoves.