Les universitats de les Illes Balears i Bugia signaran un conveni marc

Les disputes, protagonitzades pel filòsof mallorquí, esdevingueren el que pot definir-se com «un diàleg de civilitzacions» medieval. A principis del segle XIV, Bugia era un pont entre Magrib i Europa, alhora que mantenia relacions privilegiades amb la península Ibèrica. A més, tant la Corona d'Aragó com Mallorca tenien amb la ciutat tractats de pau que facilitaven la comunicació entre les diverses poblacions. És en aquest context que Ramon Llull viatjà a Bugia. No se saben amb certesa els noms dels savis amb els quals conversà més ni la seva producció, perquè el vaixell que retornà el filòsof cap a Europa patí una tempesta que li féu perdre els documents elaborats. A pesar d'això, i una vegada a Pisa, Llull intentà reescriure els debats mantinguts a la ciutat algeriana.

D'això, entre altres aspectes, se'n parlarà durant la celebració de l'aniversari, concretament al congrés De la via euroafricana Barcelona-Palma-Bugia en la interculturalitat mediterrània avui, organitzat per la Universitat de Bugia i l'Associació Gehimab (Grup d'Estudis sobre la Història de les Matemàtiques a la Bugia Medieval), amb la col·laboració de l'Institut Europeu de la Mediterrània (Iemed) i l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB). Hi seran diversos professors de la UIB, com el doctor en Història Antiga i en Estudis Àrabs i Islàmics, Guillem Rosselló Bordoy; el doctor en Història Medieval, Gabriel Ensenyat; o el professor Ramon Puigjaner. També Maria Àngels Roque, directora de Quaderns de la Mediterrània de l'Iemed, hi participarà.