El vergonyós genocidi de Ruanda colpeix l'ànima en forma de teatre

'La carícia de Déu. Ruanda 1994' arriba avui al Teatre Municipal

M.M.RayóPalma26/10/07 0:00

Romeo Dallaire pateix un trastorn d'estrès postraumàtic des que participà en el conflicte de Ruanda com a comandant de la missió humànitària de l'ONU a Kigali. El militar canadenc, de reconeguda i impecable carrera, es trobà tot sol enfront l'horror d'un dels genocidis més brutals de la història contemporània. La impotència enfront de la barbàrie humana i el sentiment d'absoluta desatenció per part de la comunitat internacional determinaren per sempre més el seu futur, personal i professional. Abans de viatjar al continent africà, Dallaire intuí, i així ho expressà més d'una vegada, que aquella seria la missió de la seva vida. El que no devia imaginar és que ho seria en aquells termes.

Al voltant de la figura d'aquest general, i basada en el llibre Instruzioni per un genocidio, de Daniele Scaglione, s'organitza l'obra de teatre La carícia de Déu. Ruanda 1994, que es representarà al Teatre Municipal del passeig de Mallorca avui divendres i demà dissabte, a les vuit del vespre. El muntatge ofereix la visió que Dallaire extragué de la guerra entre hutus i tutsis arran de la seva intervenció al conflicte. La companyia Hongaresa de Teatre posà en marxa aquest monòleg, interpretat pel valencià Pep Ricart, fa ja dos anys. Després de passar pels escenaris de Barcelona, Madrid, Bilbao, València o Saragossa, arriba finalment a Mallorca, amb el suport també de l'organització Amnistia Interancional, amb la voluntat de recordar la greu violació de drets humans que es perpetrà a Ruanda entre els mesos d'abril i juliol de l'any 1994.

L'obra, dirigida per Lola López i per Paolo de Vita, copeja l'espectador al fons de l'ànima per obligar-lo a reflexionar sobre els fets ocorreguts a la zona dels Grans Llacs. Desproveïda d'afegits superflus, amb una concepció escenogràfica senzilla, el guió se centra en la figura de Romeo Dallaire i en tres dels moments determinants en la vida del general respecte del problema ruandès: el seu primer contacte amb el conflicte entre hutus i tutsis en arribar a Kigali, la capital de Ruanda, l'any 1994; la seva posterior declaració al Tribunal Internacional d'Arusha, com a testimoni dels fets ocorreguts a l'Àfrica; i el període en què fou trobat enmig d'un parc canadenc completament alcoholitzat i drogat de barbitúrics en un intent de fugir de la traumàtica experiència viscuda. Una fugida que se sospita del tot impossible.