La Fira del Llibre de Frankfurt mostra que les muses també parlen català

Instal·lats a l'hotel, potser el millor serà planificar l'agenda. Un subratllador taronja permetrà destacar sobre el programa els actes als quals assistir. Organitzar-se els dies serà potser el recurs més idoni per no deixar-se engolir per l'enormitat de la fira i evitar l'aparició de la síndrome d'Stendhal. A Frankfurt, cal anar-hi amb tranquil·litat, amb els ulls i les orelles ben oberts. També cal recordar, no sense certa resignació, que per més que un ho desitgi mai no serà capaç de llegir tot el que es publica.

Els amants dels llibres somien tot sovint a aconseguir aquesta gesta, i fins i tot alguns pateixen profundament amb la idea obsessiva que moriran sense haver-la assolida. Esdeveniments com la fira del llibre, en què milers de llibres s'exposen durant dies, susceptibles de ser fullejats, remenats i remirats sense aturall, accentuen un patiment del tot inútil.

Els que tampoc descansen aquests dies són els editors. Massa pics s'ha oblidat durants els darrers mesos el fet que la Fira de Frankfurt és el seu refugi, el punt de trobada en el qual ells fan els seus negocis, amb l'objectiu principal de comprar i vendre els drets d'aquelles obres que poden interessar al propi mercat i al lector estranger. Durant anys, els editors catalans han treballat durament per fer-se un lloc fixe a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Enguany, a la fi, no venen sols. Entre tots s'ha aconseguit convertir la literatura catalana en un vaixell que pot navegar per qualsevol oceà. Sembla que l'esforç i la feina han donat bons resultats: l'horitzó no mostra tan sols un vaixell, sinó una flota sencera preparada per al desembarcament definitiu.